Your browser lacks required capabilities. Please upgrade it or switch to another to continue.
Loading…
<h2>''La noia de l'andana''
un joc escrit i dissenyat per
<i>Joan López Rovira</i></h2>
<img align=center width=100% src="/imatges/portada.jpg">
<p>En aquesta història, el protagonista ets tu. El personatge que anirà vivint els esdeveniments d'aquest joc, ho farà seguint les teves indicacions. Hauràs d'anar llegint el relat a mesura que es desenvolupi. Al final de cada episodi, apareixeran les opcions que pots escollir. Hauràs de decidir quina és la que et sembla més adient. Però ves amb compte, les teves decisions afecten a la història. Que la Montse superi... Que //tu// superis aquesta aventura, dependrà de l'encert que mostris triant què passarà a continuació.
Aquí ho tenim tot preparat. Només faltes tu. T'atreveixes a descobrir quins misteris esperen a la Montse a l'andana del metro d'una estació qualsevol?
Sort! La necessitaràs!</p>
<h2>[[Juguem?->Comença el joc!]]</h2><h2>Una andana de metro</h2><p>Amb el cor bategant a cent per hora obres els ulls. Per uns instants, ets incapaç d'esbrinar si ets desperta o encara dorms. Mires el cartell i veus que encara queden un parell de minuts fins que arribi el següent tren. Penses que no és possible que estiguis dormint si ets conscient d'estar somiant. El pensament no et tranquil·litza, el malson encara et sembla molt real sota la llum dels fluorescents de l'andana. T'aguantes el cap amb les mans i fas respiracions profundes; deixant entrar l'aire pel nas i fent-lo sortir. En una de les inspiracions, t'arriba una pudor que reconeixes del teu malson. Aixeques el cap i veus aparèixer a l'andana l'indigent amb qui has ensopegat abans. Gruny incomprensiblement assenyalant l'objecte que duu a la mà i aixecant de tant en tant l'esguard per mirar-te. La por et fa posar en tensió. No creus que l'indigent es suïcidi com ha fet el seu alter-ego en la teva imaginació. Però penses que potser té idees pitjors. El veus apropar-se i avançar la mà, mostrant-te allò que ja sabies que tenia ell pel teu malson. És el teu mòbil. El tren comença a entrar. L'indigent ja és davant teu grunyint i murmurant mentre, alternativament, t'ofereix el mòbil i l'aparta de tu. T'aixeques i li dius que et torni el mòbil. L'home fa gest de tornar-te'l, però abans que el puguis prendre, enretira la mà. Li crides que et torni el mòbil o truques a la policia. Ell només respon dient noms d'ocell.
En el moment que el tren obre les portes tu...</p>
<p2>[[Empenys a l'indigent i corres a la sortida->Carrer 01]]</p2><br>
<p2>[[Puges al metro->Metro 01]]</p2><br>
<p2>[[Proves de parlar amb l'indigent->Banc andana 02]]</p2><br>
<p2>[[Baixes a les vies->Vies 01]]</p2><<silently>>
<<set $mobil to "trencat">>
<<if $escena_segrest eq "final">><<goto "Final casa">><</if>>
<</silently>>
<h2>Un carrer qualsevol</h2><p>L'indigent cau a terra i veus com el mòbil cau a la via. Surt corrents cap al carrer. Un cop fora, t'atures a recuperar la respiració. Sents que a les escales l'indigent gruny mentre s'apropa cap a tu. Corres i atures un taxi. Puges i li dones l'adreça de casa.
Té la radio molt alta i et molesta.</p>
<p2>[[Proves d'ignorar el soroll->Carrer 02]]</p2><br>
<p2>[[Li dius que l'apagui->Taxi 01]]</p2><h2>una andana de metro</h2><p>Parles amb l'indigent.
Intentes entendre que et diu i proves de fer que et torni el mòbil. Però cada cop que sembla que el podràs agafar, l'home enretira la mà amb un gruny. Et sembla que està parlant d'ocells perquè no para de dir <i>òliba</i>. O això et sembla entendre. Quan escoltes el xiulet que anuncia el tancament de les portes, t'abraones sobre l'indigent i l'agafes de la màniga provant d'arrencar-li el telèfon, però és molt més fort del què sembla i aconsegueix alliberar el braç i fent un puny, l'amaga dins la camisa mentre continua cridant noms d'ocells.
L'indigent sembla que cada cop està més alterat i et penedeixes d'haver deixat escapar el metro. Proves un cop més de raonar amb ell, dient-li que el mòbil és teu i que si no te'l torna faràs venir la policia perquè el detinguin per lladre. En sentir això, l'indigent treu la mà de dins la roba amb el mòbil i udola <q><b>LLADRE? LLADRE NO! ÒLIBA, ÒLIBA!</b></q> diu mentre s'apropa amb els ulls mig tancats i una vena enorme se li marca al front. Tu...</p>
<p2>[[Escapes cap al carrer->Carrer 01b]]</p2><br>
<p2>[[Aprofites que el tren ha marxat i baixes a la via->Vies 01]]</p2><h2>El teu carrer</h2><p>Quan arribes a casa teva, pagues al conductor <<if $taxista eq "cabrejat">>que posa la música al màxim abans no puguis sortir<</if>> i tanques la porta del taxi mentre busques les claus.
Poses la clau al pany, notes una presència darrera teu. Proves d'obrir i entrar ràpidament però no pots. No saps qui és que t'ha agafat, però és molt fort i no et pots resistir. Proves de cridar, però et posen una mà a la boca. Hi ha més d'un home. T'agafen sense que hi puguis fer res i t'arrosseguen cap a una furgoneta aparcada a la cantonada.<br><img align=center width=100% src="/imatges/taxi.jpg"></p>
<p2>[[Et resisteixes però són massa forts->Furgoneta 01]]</p2><br>
<p2>[[Lluites. Dones puntades de peu fins que aconsegueixes escapar->Carrer 03]]</p2>
<<silently>><<set $escena_segrest to "incomplet">><</silently>><h2>Dins d'un metro</h2><p>Mires cap a la cabina metro per veure si el conductor veu que tens problemes. En sentir el xiulet de tancament de portes, entens que tornaràs a quedar-te sola. En el darrer instant saltes i entres dins el vagó, però l'indigent posa la mà i no deixa tancar les portes. Aconsegueix entrar amb tu, remugant i assenyalant el mòbil.
El tren es posa en marxa. Mires i veus que al final del tren hi ha un grup de gent. Vas cap a ells caminant d'esquenes vigilant a l'indigent que continua parlant amb la boca mig tancada i repetint <i>òliba, òliba</i> mentre remena el teu mòbil.
Arribes a la gent i espantada veus que són una banda de neonazis que porten cadenes i un bat de beisbol. Tots us miren amb cara ferotge fins que una noia amb un serrell que gairebé li tapa els ulls, s'aixeca i comença a queixar-se de la pudor que fa l'indigent. Comencen a parlar entre ells, dient que hi ha gent que fa nosa en el món, paràsits que no mereixen compartir l'espai amb les persones de veritat. La noia del serrell es posa la mà al darrera i treu una porra extensible. Amb un cop de canell, la porra es fa llarga com el seu braç. Amb el mateix moviment, pren embranzida i dona una bastonada a la mà on l'home tenia el mòbil. Veus trossos de plàstic i vidre caure al terra amb petites gotes de sang.
<br><img align=center width=100% src="/imatges/mobilsang.jpg">
La resta pren això com una senyal i comencen a apallissar-lo entre tots.</p>
<p2>[[Els hi demanes que s'aturin->Metro 02]]</p2><br>
<p2>[[No dius res->Metro 2 bis]]</p2>
<<set $mobil to "trencat">><h2>Encara dins del metro</h2><p>Els hi demanes que s'aturin però entre els seus crits i els udols del pobre indigent, ningú et fa cas. Vas fins a l'aparell d'alarma més proper però abans no aixequis la mà es fa el silenci un instant a la teva esquena. Et tombes just a temps d'escoltar un <q><i>Què et penses que fas? Creus que per tu no n'hi haurà o què?</i></q>. L'indigent està ajagut a terra amb la cara coberta de sang. Veus que encara respira. Comencen a ficar-se en tu i a dir-te barbaritats mentre s'aixequen. El tren comença a entrar a l'estació. Comences a córrer cap a l'altre extrem del metro i sent les petjades fortes de tot els neonazis que et persegueixen. El tren obre les portes.</p>
<p2>[[Crides al conductor i saltes a les vies->Vies 01]]</p2><br>
<p2>[[Puges les escales cap a la sortida->Carrer 01b]]</p2>
<<silently>><<set $indigent to "ferit">><<set $conductor to "vista">><</silently>><h2>Encara dins del metro</h2><p>Observes fastiguejada com apallissen l'indigent però tens massa por per dir o fer res. Els veus com metòdicament van trencant-li els ossos fins que un dels nois més grossos, un monstre amb el cap rapat i unes patilles que li arriben fins la barbeta, els aparta a tots. Fa un gest mirant fixament el cap de l'home ferit i allarga una mà. Un dels seus companys li passa un bat de beisbol que ja té taques de sang. Sembla que el temps es ralentitzi quan el neonazi aixeca el bat. Tens temps de veure que del coll de la samarreta li surt el tatuatge d'una aranya que penja d'una teranyina darrere l'orella. L'aranya té el número 88 a l'esquena. Recordes haver llegit que aquest número equival a Heil Hitler perquè la H és la vuitena lletra de l'abecedari. Mentre el bat baixa en direcció al crani de l'indigent, veus que tots tenen tatuatges semblants. Lletres i números i espirals i esvàstiques...
<br><img align=center width=100% src="/imatges/fatxa.jpg">
El soroll del crani de l'indigent en rebentar et treu de la l'estat d'ofuscació. Mentre tots comencen a cridar i felicitar el noi del bat, aprofites per allunyar-te d'ells. Finalment penses en avisar al conductor del tren. Com que no vols que et diguin res, vas caminant lentament cap a la part davantera. Però llavors una de les neonazis et veu i crida. Corres cap al davant mentre el tren arriba a la següent estació.
El tren obre les portes.</p>
<p2>[[Crides al conductor que et persegueixen i saltes a les vies->Vies 01]]</p2><br>
<p2>[[Surts corrent i, abans que se n'adonin, puges les escales cap a la sortida->Carrer 01b]]</p2>
<<set $indigent to "mort">><<set $conductor to "vista">><<silently>>
<<if $escena_vies eq "final">><<goto "Vies reals">>
<<elseif $escena_vies eq "incompleta">><<goto "Vies alt">>
<</if>><</silently>>
<h2>Caminant per les vies</h2><p>El túnel estava molt més il·luminat del què esperaves. A cada grapat de metres un fluorescent cobreix de llum part de les vies. De tant en tant hi havia uns forats a les parets, unes petites coves que et permeten sortir de la part per on circulaven els trens. No has fet servir cap encara perquè no han passat trens, ni en una direcció, ni en l'altra. <<if $conductor eq "vista">>Estàs convençuda que el conductor t'havia vist baixar. <</if>>Et sembla molt estrany, per molt que sigui tard, creus haver caminat més de mitja hora. Algun tren hauria d'haver passat ja.<br>
<img width=100% src="/imatges/cablejat.jpg">
Llavors la veus, una dona gran, caminant igual que tu però per la via contraria. Te la quedes mirant un moment, immobilitzada per la sorpresa. La dona no sembla haver-te vist. Surts del teu estupor i crides per fer-te veure. En aquell moment es pot sentir un metro que s'acosta. Saltes dins d'un dels habitacles del costat del túnel i esperes. Veus a la dona fer el mateix. Tornes a deixar anar un crit, provant de cridar l'atenció de la dona, però no et fa gens cas. El tren ve per la banda de la vella. Decideixes esperar que el tren passi de llarg per apropar-te a la dona. La corrent d'aire va començar a empènyer amb força i les llums del metro es veuen acostant-se. Quan el tren es a punt d'arribar, veus a la dona agenollar-se com si anés a resar i recolzar el coll al rail que té més a la vora. No tens temps de cridar que el tren ja està passant. Descobreixes que no pots respirar. L'aire no surt ni entra dels teus pulmons mentre els cinc vagons passen per sobre de la dona. Quan el tren desapareix de la teva vista, observes horroritzada com el cos de la vella jeu, sense cap, al costat de la via on s'havia agenollat. Notes un crit provant d'aprofitar l'aire que s'acumula dins teu, però estàs completament paralitzada. Quan veus el cadàver aixecar-se, obres la boca i deixes anar un esgarip que et ressona per tot el crani. El cos de la dona, menys el cap, s'alça i comença a caminar per les vies. Uns metres més endavant, s'ajup i recull quelcom del terra. Observes, plena d'horror, que la vella ha trobat el seu cap i ara el duu agafat pels cabells, com si fos una bossa d'escombraries. Notes que estàs cridant perquè la gola et crema, però el mal que et fa el pit, t'informa que fa estona que t'has quedat sense aire. Fas una inspiració profunda i et fiques més endins de la petita cova. Ara el pànic ha pres el control i no vols que la morta et trobi.
La veus marxar per on ha vingut.</p>
<p2>[[Et quedes esperant->Vies 02b]]</p2><br>
<p2>[[Quan recuperes l'esma, surts->Vies 02]]</p2><h2>Un carrer prop de casa teva</h2><p><<if $segrest is "metro">>Mentre pujaves les escales has sentit que el metro entrava. Estàs convençuda que els teus perseguidors hauran entrat als vagons provant de trobar-te. Saltes els darrers graons de l'escala amb el cap tombat per comprovar que no els tens darrere. Ensopegues amb algú. Notes com et tapen la boca i t'agafen fort. La persona amb la qual has ensopegat, treu un Walkie i anuncia que t'han capturat a la sortida del metro.<<elseif $segrest is "carrer">>Corres amb totes les teves forces mentre crides. Quan ets prop de la cantonada, ensopegues i caus. Abans que et puguis aixecar, notes com t'agafen pel coll i et tapen la boca.<</if>>
Una furgoneta arriba fent marxa enrere a tota velocitat. Sobre la porta lateral i, sense miraments, els dos homes que t'han segrestat et llencen dins. Pugen amb tu, tanquen la porta i sortiu disparats.</p>
<p2>[[Demanes perquè t'han segrestat.->Furgoneta 02]]</p2><br>
<p2>[[Plores i demanes que et deixin anar.->Furgoneta 02]]</p2><h2>Un carrer prop de casa teva</h2><p>Surts corrent mentre crides demanant auxili però no es veu ningú pel carrer. Sents un dels homes dir el teu nom però no penses en res més que escapar.</p>
<p2>[[Veus una tapa de clavaguera aixecada->Clavegueres inici]]</p2><br>
<p2>[[Creues el carrer fins al metro. Corres cap a l'andana->Banc andana 03]]</p2><br>
<p2>[[Segueixes corrent provant d'arribar a l'avinguda->Furgoneta 01]]</p2>
<<silently>><<set $segrest to "carrer">><</silently>>
<h2>A les clavegueres</h2>
<<silently>>
<<if $atzarmax eq 12>><<set $clav to 10>><</if>>
<<if $escena_clavegueres eq "final">><<set $clav to 17>><</if>>
<</silently>>
<p>Baixes per l'escala i t'endinses en un túnel humit i mal il·luminat. No fa tanta pudor com podries pensar d'una claveguera, però evites trepitjar els corrents d'aigua. De tant en tant sents xisclets d'animals petits, rates suposes. No pots evitar que els calfreds et recorrin l'esquena; de vegades pel fred, de vegades pel fàstic. Arribes al final d'un passadís. Hi ha una bifurcació:</p>
<p2>[[Ves a la dreta->Claveguera 01]]</p2><br>
<p2>[[Vas a l'esquerra->Claveguera 01]]</p2></h2>Una andana de metro</h2>
<p>Quan arribes a l'andana, veus que falten set minuts perquè arribi el següent tren. No t'atures, segueixes corrent cap al final de l'andana, on...</p>
<p2>[[Fas servir les escaletes per baixar a les vies.->Vies 01]]</p2><br>
<p2>[[Surts per l'altra sortida. No deixes de correr.->Furgoneta 01]]</p2>
<<silently>><<set $segrest to "metro">><</silently>>
<h2>Dins d'un taxi</h2><p>El taxista t'explica que porta tot el dia treballant i que necessita la música per mantenir-se concentrat.
Després del dia que has tingut i de l'aventura al metro, el que menys tens ganes de fer ara és escoltar el <i>txumba, txumba</i> que surt dels altaveus.</p>
<p2>[[Li dius que si apaga la ràdio li dones 10€.->Carrer 02b]]</p2><br>
<p2>[[No és el teu problema. Que apagui la ràdio.->Carrer 02]]</p2>
<<set $taxista to "cabrejat">><h2>El teu carrer</h2><p>Quan arribes a casa teva, pagues al conductor que posa la música al màxim abans no puguis sortir i tanques la porta del taxi mentre busques les claus. Poses la clau al pany, notes una presència darrera teu. Proves d'obrir i entrar ràpidament però no pots. No saps qui és que t'ha agafat, però és molt fort i no et pots resistir. Proves de cridar, però et posen una mà a la boca. Hi ha més d'un home. T'agafen sense que hi puguis fer res i t'arrosseguen cap a una furgoneta que hi ha aparcada a la cantonada.<br><img align=center width=100% src="/imatges/taxi.jpg"></p>
<p2>[[Et resisteixes però són massa forts->Furgoneta 01]]<p2><br>
<p2>[[Lluites. Dones puntades de peu i cops de puny fins que aconsegueixes escapar->Carrer 03]]</p2>
<<silently>>
<<set $taxista to "content">>
<<set $segrest to "furgoneta">>
<<set $escena_segrest to "incomplet">>
<</silently>><h2>Una estació de metro</h2><p>Va baixar les escales del metro corrents. Sentia el tren arribar i no volia perdre'l. Avui la feina havia estat una tortura. Tota la cúpula de megacaps encaparrats a fer aparèixer el quart de milió d'euros que havia desaparegut sense cap pista. No tenia ganes més que de despullar-se i fer-se una bona dutxa abans de posar-se el pijama i empassar-se qualsevol episodi de qualsevol sèrie sense pensar-hi gaire. No va adonar-se de l'indigent que pujava l'escala fins que hi va ensopegar de cara. Va tenir sort que l'única cosa que va sortir rodolant escales avall, va ser la seva bossa de mà i no ella. Va apartar l'home d'una empenta i va seguir corrent, ajupint-se un instant a recollir la bossa, provant d'arribar a l'andana a temps tot i que ja sentia el xiulet indicador del tancament de portes.
Va arribar just que el tren començava a moure's. Se li va escapar un petit xisclet d'enuig. Per l'andana venia caminant una parella jove parlant mirant-se als ulls i agafats de la mà. La Montse va esbufegar en passar pel costat dels dos colomins enamorats que van riure i van dir quelcom sobre una vella amargada. Va creuar l'andana fins el banc del mig notant com el malhumor encara li pujava un parell de punts més. Va mirar el cartell que penjava entre la paret i les vies, el següent metro passava nou minuts més tard. Entre el viatge i anar a comprar quelcom per sopar a la botiga se li farien ben passades les deu abans no pogués arribar. Va recolzar el cap i va tancar els ulls mentre començava a fer respiracions profundes. No acostumava a fer els exercicis de relaxació en llocs públics, a casa acostumava a dormir-se abans de cinc minuts de respiracions, però avui notava la caldera a punt d'esclatar si no alliberava una mica de vapor. Va anar respirant acompanyant cada exhalació amb petit so gutural que li feia pensar en gats. Sense adonar-se va quedar-se adormida.
Va despertar-se de cop en sentir un gruny com d'animal. Va recollir les cames i va escoltar. El cartell indicava que quedaven menys de dos minuts perquè el tren arribés a l'estació. Va tornar a sentir el gruny aquest cop més fort. Va mirar en les dues direccions i per allà on havia vingut, va veure aparèixer l'indigent amb qui havia ensopegat. Va notar un calfred glaçar-li l'esquena. L'adrenalina va fluir lliure per les seves venes i artèries i l'impuls de sortir a la carrera gairebé li va resultar impossible d'aturar. Però va dominar-se. Va seure amb l'esquena recta, preparada per escapar si calia però l'indigent no semblava ni haver-la vist; caminava amb el cap cot, deixant anar grunyits com si fos un animal ferit amb les mans fent un bressol per un objecte que la Montse no podia distingir. Caminava prop de la vora de l'andana, tan a prop que la Montse va pensar que era molt possible que acabés caient. Quan anava a passar de llarg de la Montse, es va aturar. La Montse va pensar en aixecar-se llavors i començar a córrer cap a la sortida però la mateixa por la va deixar clavada al banc. L'indigent va tombar el cap i va mirar-la directament als ulls. Eren uns ulls perduts, buits de tota humanitat. Un fil de baba li queia de la boca, com pus que supurés de les pupes que li cobrien els llavis. L'olor a suor, pixats rancis i merda fresca que desprenia la marejava però seguia clavada al banc, immòbil completament. L'aire que empenyia el tren pel túnel va recórrer l'andana enduent-se part de la fortor de l'indigent. La Montse va pensar amb claredat per primer cop des de feia estona. Va aconseguir aixecar-se mentre veia de cua d'ull el tren entrar. Esperava que l'home seguís caminant cap al carrer i no pugés al tren amb ella, però seguia allà com una estàtua, amb la mirada afusellant-la. Quan el tren era a punt de sobrepassar-los, l'home va somriure amb una ganyota gens divertida i va aixecar una mà per mostrar el que amagava: el telèfon mòbil de la Montse. L'indigent va fer un salt enrere just en el moment que el tren passava.
La Montse va despertar-se de cop.</p>
<h2>[[COMENÇA EL JOC->Banc andana 01]]</h2><<silently>>
<<set $taxista to "content">>
<<set $taxi to "no">>
<<set $mobil to "sencer">>
<<set $indigent to "viu">>
<<set $segrest to "furgoneta">>
<<set $cocodril to 0>>
<<set $clav to 0>>
<<set $atzarmax to 15>>
<<set $escena_segrest to "inici">>
<<set $escena_vies to "inici">>
<<set $escena_ciutat to "inici">>
<<set $escena_clavegueres to "inici">>
<<set $cocodril_vist to "No">>
<<set $poder_fantasmal to "no vist">>
<<set $regal_fantasmal to "no">>
<<set $consell_animes to "no">>
<<set $labtext01 to ["Vas endavant.", "Vas per la dreta.", "Vas cap al nord.", "Tornes per on has vingut.", "Cap allà.", "Sortida número 1.", "A l'oest.", "Cap a orient.", "En el sentit de les agulles del rellotge.", "El camí que tomba."]>>
<<set $labtext02 to ["Tornes enrere.", "Esculls l'esquerra.", "Vas cap al sud.", "Prens el nou camí.", "Cap aquí.", "Sortida número 2.", "A l'est.", "Cap a occident.", "En el sentit antihorari.", "El camí recte."]>>
<<set $text_frontera to "Li dius adéu a en Manel i comences a caminar cap a la boira que ara sembla menys densa. Distingeixes la forma d'una andana. A mesura que t'hi apropes, comences a sentir sorolls que fa estona que no escoltaves: gent parlant, telèfons sonant. Fins i tot, les olors semblen més clares. Quan arribes a l'andana, puges per l'escaleta...">>
<</silently>><<silently>><<if $escena_segrest eq "final">><<goto "Final casa">><</if>>
<</silently>>
<h2>Un carrer qualsevol</h2><p>Surt corrents cap al carrer. Surts i t'atures a recuperar la respiració. Sents que de les escales se sent l'indigent grunyint cap a tu. Corres i t'apropes cap a un taxi que està aturat. Puges i li dones l'adreça de casa.
Té la radio molt alta i et molesta.</p>
<p2>[[Proves d'ignorar el soroll->Carrer 02]]</p2><br>
<p2>[[Li dius que l'apagui->Taxi 01]]</p2><h2>Dins la furgoneta</h2><p>Somicant, aixeques els ulls per mirar el segrestador que tens més a prop i li demanes perquè t'ho fan això. L'home et mira fixament fins que es limita a tombar la cara i dir dir a un dels homes que t'ha segrestat que et posi unes manilles. Mai t'havien enmanillat abans i el tacte de l'acer fred contra la teva pell et fa venir esgarrifances.
Viatgeu una mitja hora. Per la manera de conduir, entens que no has sortit de la ciutat; encara se senten soroll de gent i cotxes. Quan la furgoneta s'atura poses el cos en tensió. Si es presenta l'ocasió provaràs d'escapar. La porta lateral per on t'han ficat al vehicle s'obre i veus l'home que t'ha atrapat abans apuntar-te amb una pistola. T'ordena que baixis. Ho fas mentre dius que hi ha hagut un error que et deixin anar. L'home t'empeny clavant-te el canó de la pistola als ronyons. No tens més opció que seguir endavant.
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/black van.jpg">
Ets dins d'un magatzem enorme amb cotxes tapats amb lones aparcats a una banda i muntanyes de barrils de plàstic. Et fan passar per el carreró que formen els barrils fins arribar a un racó del magatzem on hi ha una taula plegable de plàstic blanc i diverses cadires. Reconeixes a l'home que seu a la més allunyada, és l'Andreu Balsera, el germà del cap de la teva empresa. Un home perillós que trafica amb tot tipus de coses il·legals. Necessites sortir d'aquí...immediatament.</p>
<p2>[[Expliques que no saps res i que tot és un error->Entre mentiders]]</p2><br>
<p2>[[T'apropes al cap mafiós i el saludes educadament->Entre Lladres]]</p2><br>
<p2>[[Proves de prendre-li la pistola al teu segrestador->Furgoneta 03]]</p2><h2>Magatzem</h2><p>No esperes a arribar a la taula. Saps que no et deixaran escapar viva després del què has fet. Et tombes a tota velocitat i, tot i les manilles que t'han posat a la furgoneta, aconsegueixes arrabassar la pistola al teu captor. Sense dubtar-ho, aixeques l'arma i li dispares a la cara. Mentre cau et tombes però és massa tard. Els guardaespatlles del mafiós han disparat gairebé al mateix temps que tu començaves a tombar-te i t'encerten almenys dos cops. Pot ser que més i tot. Mentre caus a terra, amb la vida fugint de les teves ferides, penses que podries haver fet diferent...
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/casquets.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Dins del magatzem</h2><p>Continues gemegant i insistint que no ets qui és pensen. T'arrosseguen davant de l'home assegut i et llencen a una cadira. L'home et mira uns instants sense dir res fins que fa un gest assenyalant les manilles. L'home que te les ha posat a la furgoneta s'apropa i te les treu. Et fregues les mans mentre ningú diu res i observes, furtivament, el que t'envolta. Veus que darrera una de les muntanyes de barrils, hi ha una escala vertical que puja fins a una passarel·la. Hi ha diverses portes al pis, totes amb cadenats menys dues. Mentre et preguntes on deuen donar, l'home davant teu parla:
–No deixes de dir que ens equivoquem de persona –diu amb veu tranquil·la–. Que no ets la Montse Sánchez Vilaseca? Treballes a l'empresa d'exportacions Tradet, S.A. al departament de compres, oi?
Fas que sí amb el cap, un cop, ràpidament.
–Saps qui sóc? –Tornes a fer que sí amb el cap– Llavors ja t'imagines que vull, oi?
–No.
–Et penses que sóc idiota? –et crida en Balsera– On són els 280.000 euros? Sé que els tens tu.
–Jo...però...jo...
L'home fa un gest i dos homes t'agafen pels braços, et tornen a emmanillar-la; ara amb les mans lligades al respatller de la cadira. El primer cop de puny et rebenta el llavi. El gust de la sang que t'omple la boca, et provoca una arcada involuntària. El segon cop de puny va directe al costat del cap i et deixa mig estabornida. Et deixen descansar uns instants mentre et recuperes.
–Encara no tens ganes de dir-me on tens els diners?</p>
<p2>[[Fas que no amb el cap->Entre mentiders 02]]</p2><br>
<p2>[[Fas que sí amb el cap->Entre lladres 02]]</p2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Li ofereixes una mà a l'home assegut.
–Senyor Balsera, un plaer trobar-nos un altre cop.
L'home aixeca una cella i no diu res mentre prens una cadira, la encares cap a ell i t'hi asseus.
–Ens havíem trobat abans?
–Sí –contestes– a la festa de Nadal de l'empresa del seu germà, fa un parell d'anys.
–Oh sí. No et recordava –diu somrient–. Suposo que saps perquè ets aquí, oi?
–Suposo que pels diners que han volat de la comptabilitat del seu germà.
–Correcte. Però no cal que em diguis de vostè. Si ja ens coneixem hi ha confiança.
–No tinc els diners.
Veus que el somriure se li eixampla transformant la seva boca en un rictus. Sembla un tauró.
–Et refereixes a que no duus els diners a sobre, oi? No tens ganes de veure'm enfadat, oi?
–No tinc els diners. No sé qui ha robat els 280.000 euros.
En Balsera fa un moviment amb els ulls.
Notes un cop a la base del coll. Mentre proves de no perdre la consciència t'emmanillen a la cadira.</p><br>
<p2>[[Crides que no en saps res dels diners->Entre mentiders 02]]</p2><br>
<p2>[[Crides que no cal la violència, que parlaràs->Entre lladres 02]]</p2><h2>Dins del magatzem</h2><p>L'home et mira fixament. Proves d'explicar-li que no saps res dels diners, però el cap et fa molt de mal i no se t'entén res.
–Estoveu-la una mica.
Veus com tornen a acostar-se a tu els guardaespatlles. Et prepares per rebre el cops, però no aconsegueixes aturar els crits ni les llàgrimes. Udoles de dolor mentre van donant-te cops de puny. Quan proves d'amagar la cara, t'estiren dels cabells per poder apuntar bé a la cara. Un d'ells t'envolta el coll amb un braç dur com una pedra i comença a escanyar-te.
–I ara –pregunta l'home–Parlaràs?
Abans de desmaiar-te mires a l'home i...</p>
<<silently>><<set _Entrementiders to "Entre mentiders "+$taxista+$indigent>><</silently>>
<p2>[[fas que sí com pots->Entre lladres 02]]</p2><br>
<p2><<link "Insisteixes a negar-ho tot" _Entrementiders>><</link>></p2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Aguantant les llàgrimes com pots, notes com et treuen les manilles.
–Mira Montse –Et posa una mà a la cuixa–, entenc que una quantitat com aquesta de calerons, et puguin fer perdre l'oremus. És una porta a una vida millor per algú com tu, oi? Però per mi és simplement una qüestió de respecte i credibilitat. La joguina de mon germà, l'empresa on treballes, em serveix per blanquejar diners. Si els diners que has robat no apareixen, qualsevol mindundi com tu, pensarà que pot sortir-se'n amb això de tocar-me els collons –En Balsera va engrapar-se els genitals –. I a mi només em toquen els collons: la meva dona, les meves putes i, un cop, el Doctor Cienfuegos, el carnisser que em va fer la vasectomia; descansi en pau.
–Senyor Balsera, si li torno els diners em deixarà marxar.
–Mira boni...
–No esperi –l'interromps– El que vull dir és que puc desfer les operacions financeres i deixar els comptes de l'empresa com si res hagués passat.
El mafiós et mira mentre penses què mai hauries d'haver robat diners d'una gent tan perillosa.</p>
<<silently>>
<<set _Entrelladres to "Entre lladres "+$taxista+$indigent>>
<<if _Entrelladres eq "Entre lladres contentferit">><<set _Entrelladres to "Entre lladres contentviu">><</if>>
<<if _Entrelladres eq "Entre lladres cabrejatferit">><<set _Entrelladres to "Entre lladres cabrejatviu">><</if>>
<</silently>>
<p2>[[Surts corrents cap a la furgoneta->Entre lladres 03]]</p2><br>
<p2><<link "Comences a explicar com tornaràs els diners" _Entrelladres>><</link>></p2><h2>Encara dins del magatzem</h2>
<p>No pots respirar i comences a veure-ho tot com dins d'un túnel molt fosc.
–Si no ens has de resultar de cap ajuda potser que ho deixem córrer.
Veus com fa un gest afirmatiu a l'home que t'està escanyant i notes com augmenta la pressió sobre la teva gola. Mentre perds la consciència et demanes si hi ha res que podries haver fet diferent.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Encara dins del magatzem</h2>
<p>No pots respirar i comences a veure-ho tot com dins d'un túnel molt fosc.
–Si no ens has de resultar de cap ajuda potser que ho deixem córrer.
Veus com fa un gest afirmatiu a l'home que t'està escanyant i notes com augmenta la pressió sobre la teva gola. Mentre perds la consciència sents crits i veus que tothom es tomba cap a la pila de policies que està envoltant els homes que t'han segrestat. Tot se't fa fosc.
Despertes mentre t'introdueixen en una ambulància. Proves de parlar.
–Tranquil·la Montserrat –et diu un policia– ja estàs lliure. El taxista que t'ha dut a casa abans ha vist que aquesta gentussa et segrestava i ens ha donat avís. Hem detingut als teus segrestadors i ara et durem a l'hospital. Quan et recuperis et prendrem declaració i si els metges estan d'acord, podràs marxar a casa.
El policia fa un gest al personal de l'ambulància perquè se t'endugui.
Mentre l'ambulància marxa penses si robar els 280.000 euros et valia la pena per tanta complicació com t'ha creat un botí tan just.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Encara dins del magatzem</h2>
<p>No pots respirar i comences a veure-ho tot com dins d'un túnel molt fosc.
–Si no ens has de resultar de cap ajuda potser que ho deixem córrer.
Veus com fa un gest afirmatiu a l'home que t'està escanyant i notes com augmenta la pressió sobre la teva gola. Mentre perds la consciència sents crits i veus que tothom es tomba cap a la pila de policies que està envoltant els homes que t'han segrestat. Tot se't fa fosc.
Despertes mentre t'introdueixen en una ambulància. Proves de parlar.
–Tranquil·la Montserrat –et diu un policia somrient-te– ja estàs lliure. El taxista que t'ha dut a casa abans ha vist que aquesta gentussa et segrestava i ens ha donat avís. Hem detingut als teus segrestadors i ara et duem a l'hospital. Quan et recuperis et prendrem declaració i si els metges estan d'acord, podràs marxar a casa.
El policia fa un gest al personal de l'ambulància perquè se t'endugui.
Mentre l'ambulància marxa penses en els 280.000 euros i si, realment, valia la pena haver-los robat. Tanques els ulls provant de relaxar-te. De cop, sents una veu rogallosa parlar-te.
–LLADRE, TU LLADRE, NO JO, ÒLIBA, ÒLIBA.
Obres els ulls i veus l'indigent que va morir al metro en el que et sembla va ser una altra vida. Et mira amb ulls enfadats i t'assenyala amb un dit acusador.
–LLADRE, LLADRE, LLADRE –crida sense aturar-se.
No pots evitar començar a cridar, reconeixent que has robat els diners. La cara de l'indigent s'apropa fins a la teva i mentre crida un cop més <i>LLADRE</i> veus com es transforma en la cara de l'infermer. Et punxa un sedant i et quedes adormida.
Aquest cop quan et despertes, veus que el policia no et somriu. Notes una sensació estranya al canell i veus que t'han emmanillat a la llitera. Mentre el policia et fa preguntes, veus en un racó de l'habitació a l'indigent. Va dient en veu baixa <i>lladre</i>. Ningú més sembla adonar-se que hi és. Et tornaràs boja si no desapareix aviat.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Encara dins del magatzem</h2>
<p>No pots respirar i comences a veure-ho tot com dins d'un túnel molt fosc.
–Si no ens has de resultar de cap ajuda potser que ho deixem córrer.
Veus com fa un gest afirmatiu a l'home que t'està escanyant i notes com augmenta la pressió sobre la teva gola. Mentre perds la consciència et demanes si hi ha res que podries haver fet diferent.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Encara dins del magatzem</h2>
<p>No pots respirar i comences a veure-ho tot com dins d'un túnel molt fosc.
–Si no ens has de resultar de cap ajuda potser que ho deixem córrer.
Veus com fa un gest afirmatiu a l'home que t'està escanyant i notes com augmenta la pressió sobre la teva gola. Mentre perds la consciència et demanes si hi ha res que podries haver fet diferent.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<h2>Dins del magatzem</h2><p>No esperes arribar a la furgoneta. Has saltat de la cadira impulsada per la por. Saps que no et deixaran escapar viva després del què has fet. Els guardaespatlles del mafiós han disparat gairebé al mateix temps que tu donaves la segona passa. Ets conscient d'haver rebut un parell d'impactes, pot ser que més i tot. Mentre caus a terra, amb la vida fugint de les teves ferides, penses que podries haver fet diferent...
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/casquets.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Comences a explicar que les operacions bancàries anaven destinades a una empresa fantasma amb seu a Suïssa com a pagament de comissions. Només cal indicar al banc que hi ha hagut un error i que retorni l'import. Abans no decideixin eliminar-te i tirar endavant ells el pla, expliques que el compte corrent té una identificació biomètrica i que només la teva empremta dactilar pot aprovar l'operació.
En Balsera et mira desconfiat. Fa un gest de teclejar en l'aire i de seguida apareix un dels seus esbirros amb un portàtil. T'obliga a demostrar que tens accés al compte. Ho fas. T'ordena que provis de transferir el capital i, mentre li tornes a explicar el tema de l'empremta, vas introduint les dades. En el moment d'aprovar l'operació, en Balsera veu com un missatge d'error apareix demanant una lectura de l'empremta.
Un dels seus homes s'ajup i li diu quelcom a cau d'orella. Quan acaba, el mafiós somriu i diu que sí amb el cap. No saps que li han dit, però l'expressió depredadora dels seus ulls et fa moltíssima por.
Quan veig apropar-se un dels guardaespatlles amb unes tisores a les mans intento aixecar-me, però un altre dels homes em reté a la cadira. Tanco les mans en punys desesperats però són molt més forts que jo. De cop, sents una petita explosió i soroll de passes i crits. De darrera el bidons comencen a aparèixer policies. Notes que et deixen anar i tots els guardaespatlles i esbirros estan al teu voltant amb pistoles de diverses mides a la mà. En Balsera ha tret una pistola de dins l'americana i et dona l'esquena.
Aprofites per...</p>
<p2>[[Intentar amagar-te a la furgoneta->Entre lladres 03]]</p2><br>
<p2>[[Pujar a la passarel·la superior->Escaleta 01]]</p2><br>
<p2>[[Entregar-te a la policia->Entre lladres 04]]</p2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Comences a explicar que les operacions bancàries anaven destinades a una empresa fantasma amb seu a Suïssa com a pagament de comissions. Només cal indicar al banc que hi ha hagut un error i que retorni l'import. Abans no decideixin eliminar-te i tirar endavant ells el pla, expliques que el compte corrent té una identificació biomètrica i que només la teva empremta dactilar pot aprovar l'operació.
En Balsera et mira desconfiat. Fa un gest de teclejar en l'aire i de seguida apareix un dels seus esbirros amb un portàtil. T'obliga a demostrar que tens accés al compte. Ho fas. T'ordena que provis de transferir el capital i, mentre li tornes a explicar el tema de l'empremta, vas introduint les dades. En el moment d'aprovar l'operació, en Balsera veu com un missatge d'error apareix demanant una lectura de l'empremta.
Un dels seus homes s'ajup i li diu quelcom a cau d'orella. Quan acaba, el mafiós somriu i diu que sí amb el cap. No saps que li han dit, però l'expressió depredadora dels seus ulls et fa moltíssima por.
Quan veig apropar-se un dels guardaespatlles amb unes tisores a les mans intento aixecar-me, però un altre dels homes em reté a la cadira. Tanco les mans en punys desesperats però són molt més forts que jo. De cop, sents una petita explosió i soroll de passes i crits. De darrera el bidons comencen a aparèixer policies. Notes que et deixen anar i tots els guardaespatlles i esbirros estan al teu voltant amb pistoles de diverses mides a la mà. En Balsera ha tret una pistola de dins l'americana i et dona l'esquena.
Aprofites per...</p>
<p2>[[Intentar amagar-te a la furgoneta->Entre lladres 03]]</p2><br>
<p2>[[Pujar a la passarel·la superior->Escaleta 01]]</p2><br>
<p2>[[Entregar-te a la policia->Entre lladres 04b]]</p2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Comences a explicar que les operacions bancàries anaven destinades a una empresa fantasma amb seu a Suïssa com a pagament de comissions. Només cal indicar al banc que hi ha hagut un error i que retorni l'import. Abans no decideixin eliminar-te i tirar endavant ells el pla, expliques que el compte corrent té una identificació biomètrica i que només la teva empremta dactilar pot aprovar l'operació.
En Balsera et mira desconfiat. Fa un gest de teclejar en l'aire i de seguida apareix un dels seus esbirros amb un portàtil. T'obliga a demostrar que tens accés al compte. Ho fas. T'ordena que provis de transferir el capital i, mentre li tornes a explicar el tema de l'empremta, vas introduint les dades. En el moment d'aprovar l'operació, en Balsera veu com un missatge d'error apareix demanant una lectura de l'empremta.
Un dels seus homes s'ajup i li diu quelcom a cau d'orella. Quan acaba, el mafiós somriu i diu que sí amb el cap. No saps que li han dit, però l'expressió depredadora dels seus ulls et fa moltíssima por.
Quan veig apropar-se un dels guardaespatlles amb unes tisores a les mans intento aixecar-me, però un altre dels homes em reté a la cadira. No s'aturen pels meus crits, ni pels meus udols. Em tallen els polzes i els índex d'ambdues mans. Quan en Balsera treu la seva pistola i l'apunta al meu cap, només puc pensar en què podria haver fet diferent per no acabar així.
<br><img class="img2" width=50% src="/imatges/bloodshears.jpg">
</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Comences a explicar que les operacions bancàries anaven destinades a una empresa fantasma amb seu a Suïssa com a pagament de comissions. Només cal indicar al banc que hi ha hagut un error i que retorni l'import. Abans no decideixin eliminar-te i tirar endavant ells el pla, expliques que el compte corrent té una identificació biomètrica i que només la teva empremta dactilar pot aprovar l'operació.
En Balsera et mira desconfiat. Fa un gest de teclejar en l'aire i de seguida apareix un dels seus esbirros amb un portàtil. T'obliga a demostrar que tens accés al compte. Ho fas. T'ordena que provis de transferir el capital i, mentre li tornes a explicar el tema de l'empremta, vas introduint les dades. En el moment d'aprovar l'operació, en Balsera veu com un missatge d'error apareix demanant una lectura de l'empremta.
Un dels seus homes s'ajup i li diu quelcom a cau d'orella. Quan acaba, el mafiós somriu i diu que sí amb el cap. No saps que li han dit, però l'expressió depredadora dels seus ulls et fa moltíssima por.
Quan veig apropar-se un dels guardaespatlles amb unes tisores a les mans intento aixecar-me, però un altre dels homes em reté a la cadira. No s'aturen pels meus crits, ni pels meus udols. Em tallen els polzes i els índex d'ambdues mans. Quan en Balsera treu la seva pistola i l'apunta al meu cap, veig una silueta darrere seu. És l'indigent del metro amb el qui vaig ensopegar en el que sembla una altra vida. No somriu, però veig que li causa satisfacció veure'm patir tan com ell ho ha fet a mans dels seus assassins. Mentre espero la bala, només puc pensar en què podria haver fet diferent per no acabar així.
<br><img class="img2" width=50% src="/imatges/bloodshears.jpg">
</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Encara dins del magatzem</h2><p>Comences a explicar que les operacions bancàries anaven destinades a una empresa fantasma amb seu a Suïssa com a pagament de comissions. Només cal indicar al banc que hi ha hagut un error i que retorni l'import. Abans no decideixin eliminar-te i tirar endavant ells el pla, expliques que el compte corrent té una identificació biomètrica i que només la teva empremta dactilar pot aprovar l'operació.
En Balsera et mira desconfiat. Fa un gest de teclejar en l'aire i de seguida apareix un dels seus esbirros amb un portàtil. T'obliga a demostrar que tens accés al compte. Ho fas. T'ordena que provis de transferir el capital i, mentre li tornes a explicar el tema de l'empremta, vas introduint les dades. En el moment d'aprovar l'operació, en Balsera veu com un missatge d'error apareix demanant una lectura de l'empremta.
Un dels seus homes s'ajup i li diu quelcom a cau d'orella. Quan acaba, el mafiós somriu i diu que sí amb el cap. No saps que li han dit, però l'expressió depredadora dels seus ulls et fa moltíssima por.
Quan veig apropar-se un dels guardaespatlles amb unes tisores a les mans intento aixecar-me, però un altre dels homes em reté a la cadira. No s'aturen pels meus crits, ni pels meus udols. Em tallen els polzes i els índex d'ambdues mans. Quan en Balsera treu la seva pistola i l'apunta al meu cap, només puc pensar en què podria haver fet diferent per no acabar així.
<br><img class="img2" width=100% src="/imatges/bloodshears.jpg">
</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>La passarel·la del magatzem</h2><p>Mentre els mafiosos estan distrets disparant-se trets amb la policia, et llences al terra i vas arrossegant-te fins a la muntanya de barrils. Quan hi arribes, t'atures a veure què està passant. Veus el cossos dels teus segrestadors caiguts i un pensament de triomf et travessa el pit. Però en aquell moment veus en Balsera mirant al seu voltant, buscant-te. T'aixeques d'un salt i corres cap a l'escaleta. Comences a pujar tan ràpid com pots i de seguida ets a la passarel·la. Des d'allà ho veus tot. Hi ha una dotzena de policies, vestits amb armilles negres antibales i tots armats. Camines ajupida fins que arribes a les portes. En aquell moment, una bala rebota prop del teu cap. Mires la planta inferior i veus al Balsera apuntant cap a tu. Empenys la barra de seguretat de la primera de les portes i et llences dins de l'habitació. D'un cop de peu tanques la porta i et quedes a les fosques.
Mentre pares l'orella per escoltar si puja a buscar-te, els ulls se t'acostumen a la foscor.
<br><img align=center width=100% src="/imatges/escalesmagatzem.jpg">
Veus que estàs en el replà d'unes escales de formigó. El tram que puja sembla tenir un parell o tres de pisos més i s'endevina una mica de llum. El que baixa, fa olor a aigua estancada i està fosc, excepte per una petita llum d'emergència.</p>
<p2>[[Baixes les escales->Escaleta avall]]</p2><br>
<p2>[[Puges les escales->Escaleta amunt]]</p2><br>
<p2>[[Tornes al magatzem->Escaleta 02]]</p2><br>
<<silently>><<set $escena_segrest to "final">><</silently>><h2>Dins del magatzem amb la policia</h2><p>Surts corrent en direcció al grup de persones uniformades que ha aparegut. Saps que no et deixaran escapar viva després del què has fet. Els guardaespatlles del mafiós han disparat gairebé al mateix temps que tu donaves la segona passa. Ets conscient d'haver rebut un parell d'impactes, pot ser que més i tot. Els policies responen als trets però tu ja no sents res, t'estàs desmaiant.
Despertes en un llit d'hospital. Proves d'aixecar el braç per prémer el botó per fer venir la infermera i veus que no pots perquè estàs emmanillada al lateral del llit. El soroll metàl·lic de la manilla tocant la barana del llit és suficient perquè entri un policia. T'explica que tenien el local vigilat de feia dies i que tenen la teva confessió gravada. T'expliquen que si col·labores amb ells i tornes els diners, encara tens una possibilitat de no entrar a la presó.
Decideixes fer el que et diuen, quasi perds la vida per 280.000 euros, no vols perdre, a més a més, la teva llibertat. Però no pots evitar pensar en què podies haver fet diferent...
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/vigilancia.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Dins del magatzem amb la policia</h2><p>Surts corrent en direcció al grup de persones uniformades que ha aparegut. Saps que no et deixaran escapar viva després del què has fet. Els guardaespatlles del mafiós han disparat gairebé al mateix temps que tu donaves la segona passa. Ets conscient d'haver rebut un parell d'impactes, pot ser que més i tot. Els policies responen als trets però tu ja no sents res, t'estàs desmaiant.
Despertes en un llit d'hospital. Proves d'aixecar el braç per prémer el botó per fer venir la infermera i veus que no pots perquè estàs emmanillada al lateral del llit. El soroll metàl·lic de la manilla tocant la barana del llit és suficient perquè entri un policia. T'explica que tenien el local vigilat de feia dies i que tenen la teva confessió gravada. T'expliquen que si col·labores amb ells i tornes els diners, encara tens una possibilitat de no entrar a la presó.
Abans de marxar t'avisa que, en una estona, vindrà un company seu a prendre't declaració per l'incident del metro. Per uns instants estàs a punt de dir-li que no saps que vol dir, llavors de cua d'ull veus un moviment a l'habitació i et tombes. Veus l'indigent horriblement desfigurat per la pallissa dels neonazis apropar-se a tu amb les restes del teu mòbil. La sang encara li brolla de les ferides del crani. Quan es comença a acostar a tu, no pots evitar començar a cridar. El policia fa venir la infermera i aquesta acaba per injectar-te un tranquil·litzant. Se't tanquen els ulls i en la foscor encara veus l'horrible cara de l'indigent cridant...
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/vigilancia.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Les escales del magatzem</h2><p>Baixes amb una mà tocant la pared, temerosa d'ensopegar i caure. El soroll dels trets i els crits va desapareixent a mesura que te n'allunyes. Les escales s'acaben i ets davant una porta sobre la qual hi ha una petita làmpada de seguretat. Una línia de llum s'escola per sota. Quan proves d'obrir-la, et veus obligada a estirar amb força i les frontisses grinyolen, rovellades. Una ferum a claveguera et dona un cop a la cara en quan l'aire de dins de l'habitació t'arriba als narius. Entres i veus un forat obert al terra amb una tapa d'acer coberta de pols i teranyines recolzada a la pared del costat. Mires pel forat i veus que és un accés al sistema de clavegueram.</p><br>
<p2>[[Baixes a la claveguera->Clavegueres inici]]</p2><br>
<p2>[[Puges a dalt de tot de l'escala->Escaleta amunt]]</p2><br>
<p2>[[Puges l'escala i proves de tornar al magatzem->Escaleta 02]]</p2><h2>Les escales del magatzem</h2><p>Puges amb una mà tocant la pared, temerosa d'ensopegar i caure. El soroll dels trets i els crits va desapareixent a mesura que te n'allunyes. Les escales s'acaben i ets davant una porta amb llum que s'escola per sota. L'obres i per un instant respires, alleujada l'aire de l'exterior. Ets al terrat del magatzem. La llum prové d'un enorme anunci que hi ha a l'edifici del davant; és un cartell anunciant una pel·lícula <i>Clon5</i> i les lletres estan fetes amb neons brillants.
Dones una volta observant els carrers. Els accessos davanter i posterior del magatzem estan plens de cotxes de policia i, fins i tot, una furgoneta amb l'enorme antena parabòlica que l'identifica com a unitat mòbil d'alguna cadena de TV, no distingeixes quina des de tan amunt. Un dels costat de l'edifici dona a un carrer que ara està tallat per barreres policials a banda i banda. El darrer costat és estranyament desert. Entre els dos edificis hi ha uns murs que limiten l'accés i cap porta, ni finestra dona al carreró. Veus una corda lligada d'un ganxo al costat de l'edifici del davant. T'acostes i veus que la corda també està en el teu costat del carreró. Penses que potser és una mena de ruta d'escapament que els homes d'en Balsera tenen preparada però t'estranya perquè no t'ha semblat que el mafiós fos un home gaire en forma. Prens la corda i li fas una estrebada. Estàs convençuda que aguantaria el teu pes.</p><br>
<p2>[[Fas servir la corda->Ciutat 01]]</p2><br>
<p2>[[Entres a l'edifici i baixes les escales->Escaleta avall]]</p2><br>
<p2>[[Baixes l'escala i proves de tornar al magatzem->Escaleta 02]]</p2>
<<silently>><<set $sortida to "terrat">><</silently>><h2>L'escala del magatzem</h2><p>Ajupida, obres una mica la porta i mires per l'escletxa. Abans que els teus ulls es puguin acostumar a la claror, sents sorolls de passes per la passarel·la metàl·lica. Proves de tancar la porta però és massa tard. El darrer que veus és la flamarada del tret que t'engega algú, en Balsera suposes.
Et dona de ple al pit i notes una glopada de sang que t'omple la boca. Mentre t'asfixies, penses si no t'hauria sortit més a compte arriscar-te amb les escales.
<br><img class="img2" width=50% src="/imatges/casquets.jpg">
</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><<silently>>
<<if $sortida eq "terrat">><<set $text to "T'agafes a la corda i amb un darrer cop d'ull a la porta del magatzem, et deixes caure per la corda. Vas passant una mà davant de l'altra amb compte de no mirar avall. No havies passat la maroma des que anaves a l'institut. Les mans et fan mal perquè les rugositats de la corda se't claven als palmells. Ets a mig camí que, per uns instants, tens l'estranya sensació que caus. T'agafes amb més força a la corda i et quedes un moment penjant sense avançar. La sensació passa i continues endavant. Poc a poc, creues tot el camí entre els dos edificis i amb un darrer esforç, puges al terrat. Quan et tombes a mirar el camí recorregut, et fa la sensació que no has recorregut només uns metres. Travesses el terrat i a l'altra banda, veus una escala vertical clavada a la paret. La fas servir per baixar al carrer.">>
<<elseif $sortida eq "clavegueres">><<set $text to "Amb esforç, empenys la tapa del forat i surts de la claveguera. Tornes a posar-la a lloc, no fos cas que algú caigués.">>
<<elseif $sortida eq "consell">><<set $text to "En Manel et duu fins l'andana d'una estació abandonada i t'indica una escala vertical clavada a la paret en un racó. Et diu que dona a un forat com el d'una claveguera. Voldries donar-li les gràcies d'alguna manera però, quan tombes la mirada des de l'escaleta, veus que ja ha desaparegut. Puges i amb esforç, empenys la tapa del forat i surts del món dels esperits. Tornes a posar la tapa a lloc, no fos cas que algú caigués.">>
<</if>>
<</silently>>
<h2>A l'Altra Ciutat</h2><p><<print $text>>
Mires al teu voltant esperant trobar algú. Però ets sola en un carreró mal il·luminat. Et dona la sensació que estàs més perduda del què mai has estat. Tens esgarrifances i una suor freda et corre per les parts del cos on la roba et va més ample. No saps que és, però alguna cosa no és normal en aquest lloc. El carreró té dues sortides; una dona a un carrer que sembla il·luminat amb torxes i l'altra a un carrer estret.</p>
<p2>[[Vas cap al carrer estret->Laberint 01]]</p2><br>
<p2>[[Vas cap al carrer de les torxes->Ciutat 02]]</p2><br>
<<silently>>
<<set $inicilab to 0>>
<<if $escena_ciutat eq "final">><<goto "Final casa">><</if>><</silently>><h2>A les clavegueres</h2><<silently>><<set $fotoclav to random(9)>><<set $clav to $clav+1>><</silently>><p>Camines per un túnel indistingible de l'anterior que has fet servir. Potser en aquest es veuen més escombraries surant a l'aigua.
<<if $fotoclav eq 1>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav01.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 2>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav02.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 3>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav03.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 4>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav04.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 5>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav05.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 6>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav06.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 7>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav07.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 8>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav08.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 9>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav09.jpg">
<<else>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav00.jpg">
<</if>></p><<silently>>
<<if $clav < 21>>
<<set $atzar to random($atzarmax)>>
<</if>>
<<if $atzar < 13 >>
<<set _final to "Claveguera 04">>
<</if>>
<<if $atzar < 10 >>
<<set _final to "Claveguera 03">>
<</if>>
<<if $atzar < 7 >>
<<set _final to "Claveguera 02">>
<</if>>
<<if $atzar < 4 >>
<<set _final to "Claveguera 01">>
<</if>>
<<if $atzar > 12 >>
<<set _final to "Claveguera Cocodril">>
<</if>>
<<if $clav > 20 >>
<<set _final to "Claveguera final">>
<</if>><</silently>>
<p2><<link "Creues el pont?">><<goto _final>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Travesses l'arcada?">><<goto _final>><</link>></p2><h2>A les clavegueres</h2><<silently>>
<<set $clav to $clav+1>><</silently>><p>Camines per un túnel indistingible de l'anterior que has fet servir. Potser en aquest fa més fred.
<<if $fotoclav eq 1>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav01.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 2>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav02.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 3>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav03.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 4>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav04.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 5>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav05.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 6>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav06.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 7>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav07.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 8>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav08.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 9>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav09.jpg">
<<else>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav00.jpg">
<</if>></p>
<<silently>>
<<if $clav < 21>>
<<set $atzar to random($atzarmax)>>
<</if>>
<<if $atzar < 13 >>
<<set _final to "Claveguera 04">>
<</if>>
<<if $atzar < 10 >>
<<set _final to "Claveguera 03">>
<</if>>
<<if $atzar < 7 >>
<<set _final to "Claveguera 02">>
<</if>>
<<if $atzar < 4 >>
<<set _final to "Claveguera 01">>
<</if>>
<<if $atzar > 12 >>
<<set _final to "Claveguera Cocodril">>
<</if>>
<<if $clav > 20 >>
<<set _final to "Claveguera final">>
<</if>><</silently>>
<p2><<link "Segueixes endavant?">><<goto _final>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Prens el túnel del lateral?">><<goto _final>><</link>></p2><h2>A les clavegueres</h2><<silently>><<set $clav to $clav+1>><<set $fotoclav to random(9)>><</silently>><p>Camines per un túnel indistingible de l'anterior que has fet servir. Potser en aquest fa més pudor a pixats.
<<if $fotoclav eq 1>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav01.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 2>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav02.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 3>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav03.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 4>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav04.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 5>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav05.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 6>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav06.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 7>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav07.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 8>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav08.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 9>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav09.jpg">
<<else>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav00.jpg">
<</if>></p>
<<silently>>
<<if $clav < 21>>
<<set $atzar to random($atzarmax)>>
<</if>>
<<if $atzar < 13 >>
<<set _final to "Claveguera 04">>
<</if>>
<<if $atzar < 10 >>
<<set _final to "Claveguera 03">>
<</if>>
<<if $atzar < 7 >>
<<set _final to "Claveguera 02">>
<</if>>
<<if $atzar < 4 >>
<<set _final to "Claveguera 01">>
<</if>>
<<if $atzar > 12 >>
<<set _final to "Claveguera Cocodril">>
<</if>>
<<if $clav > 20 >>
<<set _final to "Claveguera final">>
<</if>><</silently>>
<p2><<link "Segueixes el pendent cap avall?">><<goto _final>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Segueixes el pendent cap amunt?">><<goto _final>><</link>></p2><h2>A les clavegueres</h2><<silently>><<set $clav to $clav+1>><<set $fotoclav to random(9)>><</silently>><p>Camines per un túnel indistingible de l'anterior que has fet servir. Potser en aquest es veuen menys rates.
<<if $fotoclav eq 1>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav01.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 2>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav02.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 3>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav03.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 4>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav04.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 5>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav05.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 6>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav06.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 7>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav07.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 8>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav08.jpg">
<<elseif $fotoclav eq 9>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav09.jpg">
<<else>><img class="img2" width=75% src="/imatges/clav00.jpg">
<</if>></p>
<<silently>>
<<if $clav < 21>>
<<set $atzar to random($atzarmax)>>
<</if>>
<<if $atzar < 13 >>
<<set _final to "Claveguera 04">>
<</if>>
<<if $atzar < 10 >>
<<set _final to "Claveguera 03">>
<</if>>
<<if $atzar < 7 >>
<<set _final to "Claveguera 02">>
<</if>>
<<if $atzar < 4 >>
<<set _final to "Claveguera 01">>
<</if>>
<<if $atzar > 12 >>
<<set _final to "Claveguera Cocodril">>
<</if>>
<<if $clav > 20 >>
<<set _final to "Claveguera final">>
<</if>><</silently>>
<p2><<link "Tombes a la dreta?">><<goto _final>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Tombes a l'esquerra?">><<goto _final>><</link>></p2>
<h2>Una claveguera plena d'ossos</h2><<silently>><<set $cocodril to $cocodril + 1 >><<set $cocodril_vist to "si">><</silently>>
<<if $cocodril eq 1 >>
<p>Camines per la passarel·la de formigó i ensopegues amb quelcom que en caure sona com si fos fusta seca. Abaixes la mirada per trobar que allò que trepitges no és fusta, si no ossos de tota mena i mida. A la penombra arribes a reconèixer un parell de cranis de gos.</p><<set _final to "Claveguera 03">>
<<elseif $cocodril eq 2 >>
<p>Trobes una nova pila d'ossos. Ara et sembla veure una calavera humana i un casc grog d'operari. Mires per tot arreu, però no perceps cap amenaça.</p><<set _final to "Claveguera 02">>
<<elseif $cocodril eq 3 >>
<p>Aquesta pila d'ossos és enorme, ocupa tot l'espai per on passar. Et veus obligada a ficar els peus en el canal d'aigua bruta que t'arriba fins a mitja cuixa.<br>
<img class="img2" width=100% src="/imatges/ossos.jpg">
Abans que puguis arribar a l'altre banda, notes com alguna cosa et passa entre les cames. Veus una estela d'aigua acostant-se cap a tu a tota velocitat</p><<set _final to "Claveguera monstre">>
<</if>>
<p2><<link "Tornes enrere a tota velocitat">><<goto _final>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Saltes endavant i corres a sortir d'aquest passadís">><<goto _final>><</link>></p2><h2>Sortint de les clavegueres</h2><p>No saps quan de temps has passat aquí. L'esgotament et pesa i ja no ets capaç de distingir un passadís d'un altre. Només poses un peu davant de l'altre provant de no caure. Tombes una cantonada i, de cop i volta, arribes a un cul de sac. Ets en una cambra quadrada. En una de les parets hi ha una escala rovellada que puja per la pared fins a una tapa rodona de claveguera. Per un forat que hi ha en el sostre entra llum. Deu ser una sortida al carrer. L'escala no sembla gaire segura però. En una de les altres parets hi ha una porta. T'apropes i comproves que no es tancada amb clau. Quan l'obres, t'arriba el soroll de trens típic de les vies del metro i veus llum de fluorescents al final del passadís. Et deixes caure contra la paret buida i descanses uns instants mentre decideixes per on vols sortir d'aquest laberint maleït.</p>
<p2>[[Vas cap a les vies del metro->Vies 01]]</p2><br>
<p2>[[Puges l'escala cap al carrer->Ciutat 01]]</p2>
<<silently>><<set $sortida to "clavegueres">><<set $escena_clavegueres to "final">><</silently>><h2>El cau del monstre de les clavegueres</h2><<set $atzarmax to 12>><p>Corres tan com pots pels passadissos foscos i plens d'obstacles de les clavegueres. Vas fent tombs ara a la dreta, ara a l'esquerra, provant de fer perdre de petja al monstre que et persegueix. No saps que és, però saps que és més ràpid nadant que tu corrent. Notes la remor de l'aigua gairebé a tocar de tu i com per un miracle, quan sents el xipolleig de la bèstia en provar d'atrapar-te, veus una cadena que penja del sostre. Saltes i puges un parell de metres. Mires avall i veus allò que sempre havies pensat que era una llegenda urbana: un cocodril albí de les clavegueres. No és gaire gros, un metre i mig com a molt, però la seva boca oberta mostra unes dents esmolades. Els seus ulls brillen d'un color blanc-blavós i et miren fixament.<br>
<img class="img2" width=75% src="/imatges/albinogator.jpg">
No saps que fer, però notes que els braços se't cansen d'aguantar-te. Mires al teu voltant i te n'adones que hi ha dos mini passadissos elevats a la teva alçada. Un a cada paret. Et fixes i veus que al final d'un d'ells hi ha una escala de mà que puja per un tub, sembla que doni a una sortida. De l'altre t'arriba un cop d'aire i sents un tren passar a prop, deu ser un accés a una estació del metro. Si estiguessis a terra, et seria molt fàcil pujar a qualsevol dels dos passadissos però aquí penjada, l'únic que pots fer és esperar o balancejar-te amb la cadena provant d'arribar a un d'ells. El cocodril s'enfonsa a l'aigua i veus l'estela allunyar-se. No creus que hagi marxat gaire lluny. Penses un moment però els braços comencen a no aguantar-te.</p>
<p2><<link "Proves de balancejar-te cap al passadís del metro">><<set $sortida to "metro">><<goto "Claveguera cadena">><</link>></p2><br>
<p2><<link "Proves de balancejar-te cap al passadís de l'escala">><<set $sortida to "escala">><<goto "Claveguera cadena">><</link>></p2><br>
<p2>[[Baixes de la cadena i puges al passadís del metro->Claveguera monstre 02]]</p2><br>
<p2>[[Baixes de la cadena i puges al passadís de l'escala->Claveguera monstre 02]]</p2>
<<set $escena_clavegueres to "final">><<if $sortida eq "metro">><p>Comences a bascular el teu pes per aconseguir que la cadena es balancegi cap a les parets. Et cau ciment i pols al cap i la cadena comença a baixar. Fas un darrer esforç i et llences al passadís que havies escollit just a temps de veure com la cadena cau a l'aigua. Veus aparèixer immediatament al cocodril que salta sobre la cadena esperant trobar-te a tu.
T'arrossegues pel passadís fins que arribes a una cambra petita i quadrada. La porta que et separa de les vies del metro és una ridícula planxa de fullola. L'apartes i mires dins el túnel just en el moment que un tren passa. Caus de cul en apartar-te. Potser no és la millor de les decisions baixar per aquí. Tot i que l'alternativa té moltes dents.<br><img class="img2" width=100% src="/imatges/balast.jpg"></p><<set _sortida to "Vies 01">>
<<elseif $sortida eq "escala">><p>Comences a bascular el teu pes per aconseguir que la cadena es balancegi cap a les parets. Et cau ciment i pols al cap i la cadena comença a baixar. Fas un darrer esforç i et llences al passadís que havies escollit just a temps de veure com la cadena cau a l'aigua. Veus aparèixer immediatament al cocodril que salta sobre la cadena esperant trobar-te a tu.
T'arrossegues pel passadís fins que arribes a una mena de xemeneia. Mires cap amunt i veus una tapa al final de l'escala. Esperes que no estigui clavada o soldada perquè estàs massa cansada per pujar i baixar gaires cops per aquestes escales que no semblen gaire segures. Tot i que l'alternativa té moltes dents.<br>
<img class="img2" width=100% src="/imatges/escalaclaveguera.jpg">
</p><<set _sortida to "Ciutat 01">>
<</if>><<set $sortida to "clavegueres">>
<p2><<link "És hora de sortir de les clavegueres">><<goto _sortida>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Provaré l'altre passadís">><<goto "Claveguera monstre 02">><</link>></p2><h2>El cau del monstre</h2>
<p>No has posat el peu a terra, que sents el soroll que fan unes mandíbules poderoses en obrir-se sota l'aigua. Primer notes l'aigua esquitxar-te l'esquena. Després arriba la mossegada. El cocodril enfonsa les seves dents en la teva cuixa i, abans que puguis cridar, t'arrossega sota l'aigua. Et devora mentre t'ofegues amb la gola plena d'aigua de claveguera.<br>
<img class="img2" width=100% src="/imatges/albinogator.jpg"></p><br>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>
<<silently>>
<<if $inicilab eq 7>><<set $textnolab to "Per fi ets fora d'aquell maleït laberint de carrerons idèntics. Per un moment no has pogut evitar que alguna mena de poder t'atrapés en el mateix carreró. El cansaci et fa sentir-te una mica marejada.">>
<<else>><<set $textnolab to "El cansaci et fa sentir-te una mica marejada.">>
<</if>>
<<if $escena_vies neq "inici">><<set $texthola to "No és el primer cop que m'ho diuen això. Mira, necessitava escapar i he acabat aquí. No sé com, ni perquè. Si m'expliques com sortir, marxaré immediatament.">>
<<else>><<set $texthola to "Necessitava escapar i he acabat aquí. No sé com, ni perquè. Si m'expliques com sortir, marxaré immediatament.">>
<</if>>
<<if $escena_vies neq "inici">><<set $textuisi to "Creu-me, sóc plenament conscient que hi ha molt més en aquest món del què m'imaginava aquest matí quan he sortit de casa. Però ara m'agradaria tornar-hi. Està sent un dia molt llarg.">>
<<else>><<set $textuisi to "Ja m'ho crec, ja, però ara m'agradaria tornar a casa meva. Està sent un dia molt llarg.">>
<</if>>
<<if $indigent eq "mort">><<set $desti to "Ciutat morta">>
<<elseif $indigent eq "ferit">><<set $desti to "Ciutat ferida">>
<<elseif $indigent eq "viu">><<set $desti to "Ciutat viva">>
<</if>>
<</silently>>
<h2>Una plaça il·luminada amb torxes</h2><p>$textnolab Una gent s'apropa cap a tu. No veus cap altra opció que esperar a que arribin a tu, només hi ha una sortida de la plaça i saps que no duu enlloc.
–Hola, t'has perdut?
La persona que et pregunta és una noia jove. Va vestida completament de negre, amb peces desconjuntades i en diferents estats de desgast; la seva faldilla sembla gris.
–La veritat és que no sé on sóc –contestes–, així que sí, estic perduda.
–Però és molt estrany, saps. Perquè ni perdent-te has de poder arribar aquí.
–$texthola
La noia et somriu i t'ofereix la mà.
–Sóc l'Urraca.
–Jo em dic Montse.
–Quin nom més graciós. No l'havia escoltat mai.
Li somrius mentre li dones les gràcies. Penses que hauries d'estar espantada, però la veritat és que tens el cor cansat de passar por. I l'Urraca té un encant que la fa molt agradable.
–Aquesta és la meva amiga Merla –diu mentre assenyala la noia de la seva dreta. Aquest és en Bernat.
Et mires al noi estranyada.
–No tens nom d'ocell? –preguntes.
–És clar que sí –diu el noi amb una reverència–. El meu nom complet és Bernat Pescaire.
Et passa pel cap preguntar perquè tothom té nom d'ocell, però no t'atreveixes.
–On som? –preguntes.
–A l'altra ciutat –responen els tres parlant a l'uníson.
–L'altra? Què voleu dir amb altra?
–Doncs que ara et trobes a la part de la ciutat on els <i>normals</i> no hi viviu.
–Els normals?
–Sí, els normals; els qui encaixeu en el món d'allà fora –La Urraca va assenyalar cap al carreró–. Els qui no sabeu que hi ha més coses de les què creieu al vostra voltant.
–$textuisi
–Bé. El problema és que arribar aquí és difícil, però sortir-ne ho pot ser més. Necessitaràs un guia.
–I no em podeu ajudar un de vosaltres. Tinc diners, us puc pagar!
Els tres joves comencen a riure.
–Es possible que un de nosaltres t'acabi fent de guia –diu en Bernat–, però no depèn de nosaltres. Ho hauràs de parlar amb l'Òliba.
Quan sents el nom no pots evitar que una esgarrifança et recorri la columna vertebral. Et torna a la ment la imatge de l'indigent que en una altra vida va iniciar aquesta bogeria de nit. Alguna cosa se't deu haver reflectit a la cara perquè l'Urraca ara et mira amb sospita.
–Què ja coneixes l'Òliba? –et demana.
–No. Com podria? És el primer cop que vinc per aquí –contestes immediatament–. Qui és?
Els tres parlen al mateix temps donant cadascú una resposta diferent:
–La nostra Reina –diu en Bernat–. La nostra Cabdill –diu l'Urraca–. La nostra Emperadriu –diu la Merla.
La Urraca fa callar als seus companys amb un gest abans de continuar.
–És qui mana. No és que és que necessitem gaires ordres; tots fem més o menys el què ens dona la gana, però quan ens hem d'organitzar, ella és la que ens coordina –Els seus companys van fent que sí amb el cap–. L'Òliba és la persona que fa més anys que ronda per aquí. Si m'acompanyes té la presentaré.
–O si et ve de gust provar d'arribar a l'altra banda tu sola,pots fer servir el laberint. No conec molta gent que l'hagi desxifrat, però si has aconseguit arribar sola, segur que també pots marxar-ne –diu en Bernat mentre la Merla li dona un cop de colze.</p>
<p2>[[Demanes pel laberint, no vols veure l'Òliba->Laberint 02]]</p2><br>
<p2><<link "Penses que deu ser una casualitat, acompanyes l'Urraca">><<goto $desti>><</link>></p2><<silently>><<set $fotocarr to random(6)>>
<<if $inicilab eq 7>><<goto "Ciutat 02">><</if>>
<<set $inicilab to $inicilab + 1>>
<<if $inicilab eq 1>><<set $textlab to "El carreró dona a un altre carrer amb una sortida idèntica al carrer per on has vingut. Vas per allà i arribes a un nou carreró idèntic a l'anterior.">>
<<else>><<set $textlab to "O estàs al mateix carreró d'on venies o tots els carrers són iguals.">>
<</if>>
<<set $labnum to random(3)>>
<</silently>>
<h2>Un carreró qualsevol</h2><p>$textlab
<br><<if $fotocarr eq 1>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr01.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 2>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr02.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 3>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr03.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 4>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr04.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 5>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr05.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 6>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr06.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 0>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr07.jpg">
<</if>>Et sents molt i molt perduda.</p>
<p2>[[$labtext01[$labnum]->Laberint 01]]</p2><br>
<p2>[[$labtext02[$labnum]->Laberint 01]]</p2>
<h2>Amagada al túnel</h2><p>No saps quanta estona fa que la dona ha desaparegut. El què sí saps, és que no sembla que passin trens per aquestes vies. El terror que t'envaeix el cos és una sensació nova. Has estat espantada abans, terroritzada i tot; però era una por que entenies. En el primer contacte que tens amb un fantasma, et sents incapaç de processar allò que els teus ulls t'han mostrat: hi ha vida més enllà de la mort i és un horror. No creus poder continuar caminant per les vies; unes vies que semblen no dur enlloc. Potser podries provar de tornar enrere per on has vingut. Reuneixes tota la força de voluntat que pots i treus el cap per veure si ets sola. No ho ets. La vella camina cap a tu. Té el cap a lloc, però ara veus que no sembla ser-hi del tot, que és una mica transparent. Quan et veu comença a córrer cap a tu. Proves de sortir del forat, però tens les cames adormides i ensopegues amb un rail. La vella t'atrapa i sense aturar-se, desapareix dins teu. Tens una sensació a tota la pell, com si milers de mosquits et piquessin alhora. T'aixeques del terra. Comences a caminar per entre les vies. I se't fa molt estrany, perquè tu no has pensat a fer cap d'aquestes coses. Proves d'aturar-te a mirar de trobar la vella, però no pots deixar de caminar. Llavors te n'adones que no ets tu qui controla el teu cos: és la dona. Crides, però cap soroll surt de la teva boca, el crit es queda en intenció dins del teu cervell. Empresonada dins del teu propi cap, et veus entrant en un dels forats de la paret del túnel. Tombes el cap i veus una llum que s'apropa. Després de ni saps quan temps, un tren torna a fer aparició. T'agenolles. El tacte del ciment se't clava als genolls sense que puguis fer res per aixecar-te. La dona somriu i són els teus llavis els que fan el gest. Quan el tren és a tocar, la dona et fa ajupir el cap i col·locar el coll sobre una de les vies. El tren creix fins a ocupar-ho tot, com un mostre mitològic sortit d'un malson. La primera de les rodes et secciona el coll i veus el món de pedres i metall de la panxa del monstre dona voltes tot i que és el teu cap lo que roda. Quan tot el tren ha marxat i el cap se t'atura entre les vies, veus el teu cos decapitat aixecar-se i venir cap a tu. Una veu dins teu t'anuncia que al final t'hi acostumes, que només fa mal els primers centenars de cops que el tren et talla el coll. Allò que abans era el teu cos, et pren dels cabells i t'aixeca del terra. Dins la teva ment, crides, crides amb totes les teves forces, però les riallades de la vella son l'única cosa que la teva boca produeix.<br><img width=100% align="center" src="/imatges/balastsang.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Caminant per les vies</h2><p>Mires per tot arreu per garantir que no veus la dona morta. Quan quedes, si no tranquil·la almenys no tan espantada, segueixes caminant per trobar la sortida. Els espais il·luminats semblen estar cada cop més distants els uns dels altres. Veus aparèixer un home. Va sol. Et prepares per cridar-li l'atenció, però el record de la vella et fa desconfiar, així que tornes a ficar-te en un dels forats del lateral del túnel i et quedes molt quieta. L'home va caminant per la via contraria remugant i ajupint-se cada pocs metres, buscant alguna cosa. <i>Puta catenària</i> –sents que diu– <i>Jo necessito el tercer carril, joder</i>. Veus que mira cap al sostre. S'atura i, després de concentrar-se un moment, salta tan amunt com pot. El veus caure de cul. Per un moment, oblides el què estàs vivint i gairebé deixes escapar una rialla, però llavors et fixes atentament i veus que l'home no hi és del tot allà; pots veure a través del seu cos. Et fiques tan com pots dins l'espai i aguantes la respiració. La dóna d'abans també devia ser un fantasma. Deuen estar condemnats a repetir les circumstàncies de la seva mort; aquest home es devia electrocutar amb el tercer carril que hi havia abans a peu de via i ara que la corrent va elevada, no pot repetir el seu darrer acte. La por que et recorre el cos, vol fer-te sortir corrents,però entens que ja no deus ser en el pati de vies normal. Per això no passen trens, estàs en un lloc que no és real.
<br><img class="img2" width=100% src="/imatges/balast.jpg">
–Que hi fots aquí? –et diu l'home des de l'altre banda de la via– Tu no hi pots ser aquí, ets viva!
No te n'has adonat que l'home tornava cap a tu. Ara no saps que fer: sortir corrents o demanar ajuda al fantasma.
–Tens sort d'haver-me trobat a mi –parla mentre s'acosta a tu–. No tots els morts són tan amables com jo.
–Si us plau, no em faci res.
El fantasma és tan a prop teu que no podràs sortir sense tocar-lo.</p>
<p2>[[Surts esperitada, intentant apartar-lo de tu->Vies 03b]]</p2><br>
<p2>[[Et quedes quieta->Vies 03]]</p2><h2>Encara al túnel</h2><p>Saltes endavant i empenys el fantasma. En quan les teves mans el toquen, notes com si una ràfega de vent t'empenyés cap al darrere i surt rebotada contra la paret del túnel. Mig estabornida, veus el fantasma fer-se més sòlid, ja no hi pots veure a través seu. El veus mirar-se les mans i somriure com un boig.
–Energia vital –diu l'home entre riures–. Noia no saps quin regal m'has fet.
Es tomba cap a la va contraria i fa un gest amb la mà, com si llencés llavors en un camp. Veus com apareix una imatge brillant als seus peus. La recordes de quan eres més jove; és un tros de tercer carril. Una barra de metall ennegrit tapada per una fusta greixosa i també enfosquida per la pols i el carbó. Observes l'home descalçar-se i amb un darrer atac de riure, trepitja amb el peu nu el metall. Veus l'electricitat recórrer el cos convuls de l'home, l'electricitat obrint un forat al seu ventre i fent un arc lluminós amb el rail d'acer de la via. Tot és una confusió de llampecs petits, convulsions de braços i flamarades que s'encenen de cop fins que la foscor cau de nou. Encara no has pogut recuperar-te del cop que veus l'home aixecar-se i tornar cap a tu.
–Gràcies bonica. Ni t'imagines la falta que em feia.
Aconsegueixes seure més o menys dreta.
–T'estaràs preguntant que acabes de veure, oi? –et pregunta– Sóc el teu primer fantasma?
Després de dubtar un moment, fas que no amb el cap. Davant de la seva sorpresa, li expliques que has vist a una dona perdre el cap i aixecar-se a buscar-lo.
–Tens molta sort que ella no t'hagi vist a tu. La Sara t'hauria fet servir com una titella. Per cert, em dic Manel.
T'explica que tots els fantasmes tenen la capacitat de posseir els cossos dels vius, però que això només és possible si aquests apareixen als llocs on els morts fan la seva. També et diu que no tots els fantasmes ho fan.
–Aquí <i>vivim</i> els qui hem mort en aquesta línia de metro.
–Però perquè repetir els suïcidis? –T'atreveixes a preguntar.
–Perquè són el darrer lligam amb qui érem. si no repetim aquell últim acte que vam cometre voluntàriament la nostra consciència s'esvaeix i només queda de nosaltres una imatge buida, sense cap objectiu.
–Com ho faig per tornar?
El fantasma se't queda mirant uns segons abans de contestar:
–No ho sé. No acostuma a aparèixer ningú del teu món per aquí. La frontera fa que els vius oblideu qualsevol petit detall d'aquest món.
<<if $conductor eq "vista">>–És per això que ningú ve a buscar-me tot i que el conductor m'ha vist? –El fantasma fa que sí amb el cap.<</if>>
Deixes anar un sospir.
–Ha d'haver alguna manera de sortir d'aquí.
–Pots provar d'anar a la frontera i veure si encara no estàs massa contaminada pel món del morts com per creuar-la o podem buscar la resposta al teu què al Consell de les Ànimes.
Li demanes que és el Consell de les Ànimes, però només s'arronsa d'espatlles i es queda esperant la teva resposta.</p>
<p2>[[Li demanes que et porti al Consell de les Ànimes->Vies 04]]</p2><br>
<p2>[[Li demanes que et dugui a la frontera->Vies 04b]]</p2>
<<silently>><<set $poder_fantasmal to "vist">><</silently>><h2>Encara a les vies</h2><p>–Sóc el teu primer fantasma?
Després de dubtar un moment, fas que no amb el cap. Davant de la seva sorpresa, li expliques que has vist a una dona perdre el cap i aixecar-se a buscar-lo.
–Tens molta sort que ella no t'hagi vist a tu. La Sara t'hauria fet servir com una titella. Per cert, em dic Manel.
T'explica que tots els fantasmes tenen la capacitat de posseir els cossos dels vius, però que això només és possible si aquests apareixen als llocs on els morts fan la seva. També et diu que no tots els fantasmes ho fan.
–Aquí <i>vivim</i> els qui hem mort en aquesta línia de metro.
–Però perquè repetir els suïcidis? –T'atreveixes a preguntar.
–Perquè són el darrer lligam amb qui érem. si no repetim aquell últim acte que vam cometre voluntàriament la nostra consciència s'esvaeix i només queda de nosaltres una imatge buida, sense cap objectiu.
–Com ho faig per tornar?
El fantasma se't queda mirant uns segons abans de contestar:
–No ho sé. No acostuma a aparèixer ningú del teu món per aquí. La frontera fa que els vius oblideu qualsevol petit detall d'aquest món.
<<if $conductor eq "vista">>–És per això que ningú ve a buscar-me tot i que el conductor m'ha vist? –El fantasma fa que sí amb el cap.<</if>>
Deixes anar un sospir.
–Ha d'haver alguna manera de sortir d'aquí.
–Pots provar d'anar a la frontera i veure si encara no estàs massa contaminada pel món del morts com per creuar-la o podem buscar la resposta al teu què al Consell de les Ànimes.
Li demanes que és el Consell de les Ànimes, però només s'arronsa d'espatlles i es queda esperant la teva resposta.</p>
<p2>[[Li demanes que et porti al Consell de les Ànimes->Vies 04]]</p2><br>
<p2>[[Li demanes que et dugui a la frontera->Vies 04b]]</p2><h2>El Consell de les Ànimes</h2><p>–D'acord doncs –dius–. Com hi arribem a aquest Consell?
L'home riu tirant el cap enrere.
–Tu no hi arribes al Consell. El Consell arriba a tu.
Mentre ell torna a riure, veus que el túnel s'il·lumina com quan ve un tren i penses que és molt curiós que aquest sigui el primer tren que passa des que has vist a la dona suïcidar-se.<br><img width=100% src="/imatges/tren.jpg">
El metro va alentint la seva marxa a mesura que s'apropa a vosaltres fins aturar-se amb un xerric de metall contra metall. S'obre una de les portes del vagó i veus un parell de figures semitransparent saludar al teu company. Feu servir l'escaleta que hi ha sota la porta per pujar.
–No parlis amb ningú, ni toquis res –t'adverteix l'home–. Espera a que et presenti a la Consellera i a que aquesta et doni permís abans de parlar.
D'alguna manera aconsegueixes fer que sí amb el cap mentre passes entre la pila de fantasmes que viatge en el metro. Per ser el primer cop que passes l'estona en presència de tantes ànimes sense cos, creus que t'ho estàs prenent força bé. Us atureu al començament del darrer vagó del tren. Tots els seient estan ocupats per diferents persones mortes, algunes amb robes molt passades de moda, vestits de dècades llunyanes. Dempeus agafat a la primera de les barres, hi ha una dona alta i prima, vestida amb uns pantalons de campana i una brusa amb punts de colors diferents, que ara es veuen com gastats perquè els colors s'esvaeixen per la blancor de la pared que pots veure a través d'ella. Té un aire que fa pensar en una líder, algú acostumat a manar i rebre obediència. Penses que aquesta deu ser la Consellera. Quan et mira, et sents despullada, com si els seus ulls t'estiguessin traspassant.
–Caram Manel! Quina companyia més peculiar que t'has buscat, no?
–Coses de l'atzar. No sóc pas el primer de nosaltres que s'ha trobat.
–I com és possible que una persona viva sigui entre nosaltres?
Et quedes callada fins que en Manel et fa un gest amb la mà.
–No ho sé. Jo simplement fugia i he baixat a les vies del metro.
–I de qui fugies? –et demana la Consellera.</p>
<<silently>>
<<if $indigent eq "mort">><<set $consell_judici to "Via morta">>
<<else>><<set $consell_judici to "Vies 05">>
<</if>>
<</silently>>
<p2><<link "Expliques la teva aventura.">><<goto $consell_judici>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Expliques que et volien robar.">><<goto $consell_judici>><</link>></p2><h2>Camí de la frontera</h2><p>Camines seguint en Manel allò que et sembla una eternitat per un camí que és tota l'estona igual: vies i més vies, de tant en tant un fluorescent o un forat a la paret. De sobte et fa un gest perquè t'aturis i assenyala cap endavant.
–Què se suposa que he de veure? –demanes mentre acluques els ulls provant de veure res que no sigui idèntic al que has estant veient durant el que t'han semblat hores.
–No ho sé –contesta– Cadascú veu el què necessita. Jo hi veig una mena de boira tapant una llum brillant que em fa pensar en l'andana de l'estació on vaig baixar el dia que vaig morir.
–No ens hi podem acostar més?
L'home fa que no amb el cap.
–Si m'hi acosto potser perdo la poca consciència que em queda i amb les poques vegades que em puc suïcidar des que van treure el tercer carril, no crec que pugui resistir-me. Em buidaria de cop i desapareixeria.
Examines la boira un cop més i prens la teva decisió.</p>
<<if $poder_fantasmal eq "vist">><p2>[[Ofereixes la teva mà al guia->Frontera 01]]</p2><br><</if>>
<p2>[[Li dius adéu i marxes cap a la boira->Frontera 02]]</p2><br>
<p2>[[Li dius que vols anar al Consell de les Ànimes->Vies 04]]</p2><<silently>>
<<set $atzarvies to random(1, 3)>>
<<if $atzarvies > 1>><<goto "Via Manel">>
<<else>><<goto "Via Sara">>
<</silently>><<silently>>
<<if $indigent eq "mort">><<goto "Frontera morta">><</if>>
<<if $escena_segrest eq "final">><<set $sortida_vies to "Final casa">>
<<else>><<set $sortida_vies to "Segrest inici">>
<</if>>
<<set $regal_fantasmal to "si">>
<<if $escena_vies neq "final">><<set $escena_vies to "incompleta">><</if>>
<<set $tornada_metro to "no">>
<</silently>>
<h2>A la frontera</h2><p>–No cal que ho facis.
–No, no cal Manel. Però sóc perfectament conscient que podries haver-me robat tota la meva energia si haguessis volgut fer-ho –contestes–. A més, qui et diu que no em convé tenir un amic aquí avall per si em torno a perdre.
En Manel et somriu. Comences a caminar cap a la boira que ara sembla menys densa. Distingeixes la forma d'una andana. A mesura que t'hi apropes, comences a sentir sorolls que fa estona que no escoltaves: gent parlant, telèfons sonant. Fins i tot, les olors semblen més clares. Quan arribes a l'andana, puges per l'escaleta...</p>
<p2>[[Esperes el metro per tornar a casa->Andana alt]]</p2><br>
<p2><<link "Ja has tingut prou metro avui, tornes caminant">><<goto $sortida_vies>><</link>></p2><<silently>>
<<if $indigent eq "mort">><<goto Frontera morta>><</if>>
<<if $escena_segrest eq "final">><<set _sortida to "Final casa">>
<<else>><<set _sortida to "Segrest inici">><</if>>
<<if $escena_vies neq "final">><<set $escena_vies to "incompleta">><</if>>
<<set $tornada_metro to "no">>
<</silently>>
<h2>A la frontera</h2><p>$text_frontera</p>
<p2>[[Esperes el metro per tornar a casa->Andana alt]]</p2><br>
<p2><<link "Ja has tingut prou metro avui, tornes caminant">><<goto _sortida>><</link>></p2><h2>El Consell de les ànimes</h2><p>–Tan se val –diu la consellera–, tampoc et creuríem. Dóna'm la mà.
<<if $poder_fantasmal eq "vist">>Mires amb aprensió la mà que t'ofereix la consellera. En Manel et fa un gest afirmatiu amb el cap per tranquil·litzar-te. <</if>>Li dones la mà i notes com si una corrent elèctrica de molt baixa intensitat et fes pessigolles per tota la pell.
–Caram, quin dia més mogut que has tingut no? –S'apropa a tu per parlar-te a cau d'orella– Estàs feta una trapella, eh?
Et deixa anar i riu una bona estona.
–Amics, ja sé com ha aconseguit entrar en el nostre <i>món secret</i> –diu fent unes cometes en l'aire– No fa gaire ha entrat en contacte amb algú que ens coneix, en Mussol, i he vist que el millor que podem fer és deixar-la seguir el seu camí.
Veus que una figura s'apropa enrabiada. És la dona que vas veure suïcidar-se només baixar a les vies. No parla. O almenys no la sents. Però la consellera li contesta com si estigués dialogant amb ella.
–Em sembla molt bé, Sara. Però la consellera sóc jo –Fa una pausa per escoltar–. Ja ho sé que tens gana. Però aquesta noia no et pertany i en Mussol és un bon amic nostre –nova pausa–. Sí. També teu, o no et duu animalons perduts de tant en tant perquè satisfacis la teva fam.
La figura de la Sara brilla cada cop més i els seus braços es mouen com molinets. Fa mal mirar-la directament. De sobte, la consellera, llença la mà endavant i la pren dels cabells; amb una estrebada forta, li desprèn el cap de la resta del cos. D'un cop de peu, fa seure al terra el cos decapitat. Apropa el cap fins a tenir-lo a un dit de la seva cara:
–Si tens alguna proposta a fer, fes-la amb educació. I si no t'agrada a les properes eleccions et presentes tu a consellera, d'acord?
Llença el cap a la falda del cos. La Sara pren el seu cap i el col·loca sobre les seves espatlles i marxa esperitada.
–Manel, pots continuar guiant la Montse una mica més?
–És clar, Consellera.
–Doncs Montse, tens permís d'aquest Consell per viatjar pels nostres dominis. Mentre vagis en companyia d'en Manel, ningú et farà res. Un cop surtis del món dels esperits, el camí et serà barrat i no podràs tornar mai més –Deixa anar una riallada–. Mai més si no és que et mors i vens a parar aquí.
Un calfred et trenca l'esquena en petits trossets mentre tots els fantasmes riuen. Voldries preguntar que ha vist quan t'ha llegit la ment però no creus que sigui bona idea qüestionar la Consellera; el teu cap no és tan fàcil de reimplantar. Fas una petita reverència i segueixes a en Manel. El metro s'atura. Dos dels fantasmes us obren les portes i en Manel i tu baixeu a les vies.
–Què? –et demana el fantasma– Per on vols sortir?</p>
<<silently>>
<<set $text_frontera to "Li dones les gràcies a en Manel. Saps que, si tot va bé, és el darrer cop que el veuràs. T'agradaria poder-li tornar tota l'amabilitat que ha tingut amb tu però no saps ni per on començar. Li dius adéu un darrer cop i comences a caminar cap a la boira. Distingeixes la forma d'una andana. A mesura que t'hi apropes, comences a sentir sorolls que fa estona que no escoltaves: gent parlant, telèfons sonant. Fins i tot, les olors semblen més clares. Quan arribes a l'andana, puges per l'escaleta...">>
<<set $consell_animes to "si">><<set $escena_vies to "final">><<set $sortida to "consell">>
<</silently>>
<p2>[[Vols anar a la frontera del món dels esperits.->Frontera 02]]</p2><br>
<p2>[[Vols sortir directament al carrer.->Ciutat 01]]</p2><h2>El Consell de les Ànimes</h2><p>Abans que puguis començar a parlar, sents una veu cridar darrere teu.
–LLADRE NO, ÒLIBA, ÒLIBA!
Notes un nou atac de pànic que t'envaeix mentre tombes el cap. Allà veus, venint cap a tu, l'indigent que ho ha començat tot.
–No –dius mentre t'allunyes d'ell–. No ha estat culpa meva. Han estat aquells nazis.
Veus que les cares de tots els fantasmes et miren amb ràbia. Tombes l'esguard cap en Manel, que fins ara ha estat amable amb tu. Ara et mira amb el mateix odi que tots els altres.
–Ara entenc com has pogut accedir al nostre món –et diu la Consellera. És l'única que no et mira amb odi– En Mussol sempre ha estat amic nostre. Participar en la seva mort t'ha concedit part de la seva visió. Llàstima que ara moriràs.
Veus als fantasmes acostar-se cap a tu.
–Tranquil·la, no et convertiràs en un de nosaltres. Un cop haguem devorat la teva energia vital, no quedarà res de tu per esdevenir fantasma.
Cada cop que et toquen notes com una part de tu mateixa s'esvaeix. Mentre sents els crits d'en Mussol, penses si no podries haver fet les coses d'un altre manera.</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><<silently>>
<<set $tornada_metro to "si">>
<<if $escena_segrest eq "final">><<goto "Final casa">>
<<else>><<goto "Segrest inici">>
<</if>>
<</silently>><h2>Camí de casa</h2><p>Ha estat un dia molt llarg. Molt llarg.
<<if $escena_vies neq "inici">>Has descobert que els fantasmes existeixen i que viuen als mateixos llocs on van morir. <</if>><<if $escena_vies eq "final">>I que s'organitzen en un Consell de les Ànimes. <</if>><<if $regal_fantasmal eq "si">>Fins i tot pots presumir de tenir un amic fantasma, en Manel. <</if>>
<<if $escena_clavegueres eq "final">>Has conegut el laberint de túnels que són les clavegueres. <</if>><<if $cocodril eq 3>>I has pogut conèixer el cocodril albí de la llegenda urbana. Per poc no ho expliques.<</if>>
<<if $escena_segrest eq "final">>T'has enfrontat a uns mafiosos i has sobreviscut.<</if>>
I et sembla que el dia no s'acabarà mai. És molt possible que la policia ja t'estigui buscant per interrogar-te pels diners robats. <<if $indigent neq "viu">>I si ja han revisat les càmeres de l'estació, també et vincularan amb allò de l'indigent i els neonazis.<</if>>
Potser podries entregar-te i provar de fer un tracte tornant els calers. O podries prendre el passaport i el portàtil i sortir ja cap a algun lloc on 280000 euros et durin molt de temps. No et decideixes, perquè ara mateix, l'única cosa en la qual et pots concentrar és en dutxar-te. Segurament, quan aconsegueixis desfer-te de tot la suor, el fang i les restes que et cobreix, ho veuràs tot molt més clar. Obres la porta de casa i amb un cop, deixes fora el món. Mentre et despulles, sona el timbre...</p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>A la via del metro</h2><p>Camines amb compte de no ensopegar amb res i vigilant que no vingui cap tren. Com que no vols cridar l'atenció, t'amagues als forats que hi ha als laterals del túnel quan sents que s'acosta un metro. Uns minuts després arribes a la següent estació. Vigilant que no et vegi ningú, puges a l'andana. No vols tenir que donar explicacions sobre <<if $indigent neq "viu">>l'indigent i els neonazis<<else>>què feies a les vies<</if>> així que surts ràpidament al carrer. <<if $escena_segrest eq "final">>Saps que no pots anar a la policia a explicar res. A hores d'ara ja sabran que ets tu qui va robar els diners de l'empresa. <</if>>
Tornes a casa...</p>
<<silently>>
<<if $escena_segrest eq "incomplet">><<set _cami to "Segrest_inici02">>
<<elseif $escena_segrest eq "inici">><<set _cami to "Segrest_inici">>
<<elseif $escena_segrest eq "final">><<set _cami to "Final casa">>
<</if>><</silently>>
<p2><<link "Caminant">><<goto _cami>><</link>></p2>
<<if $taxi eq "no">><p2><<set $taxi to "si">><<link "Prens un taxi">><<goto _cami>><</link>></p2><</if>>
<p2><<link "Prens l'autobús">><<goto _cami>><</link>></p2><h2>Entre la frontera i el món real</h2><p>Comences a caminar cap a la boira que ara sembla menys densa. Distingeixes la forma d'una andana. A mesura que t'hi apropes, comences a sentir sorolls que fa estona que no escoltaves: gent parlant, telèfons sonant. Fins i tot, les olors semblen més clares. Quan arribes a l'andana, puges per l'escaleta i abans no puguis donar dues passes, et trobes amb l'indigent. Però no pot ser ell, vas veure com l'apallissaven fins a matar-lo. Llavors te n'adones que pots veure la resta de l'andana a través del pit. És un fantasma. A la mà duu les restes del teu mòbil, també mig transparent, com si fos també un fantasma.
–ÒLIBA, ÒLIBA –crida mentre t'ensenya el telèfon trencat– NO LLADRE, ÒLIBA.
Dones una passa enrere provant d'allunyar-te del mort, però ets tan a prop del final de l'andana que l'única opció és tornar a les vies. <<if $poder_fantasmal eq "vist">>Saps que tocar el fantasma no és una opció. No saps que pot fer-te. <</if>>Et tombes amb intenció de baixar a la via, però l'indigent és més ràpid. T'agafa pel darrer i et posa una mà a cada banda del cap. Garratibada, notes com el dolor comença a jugar amb tots els teus nervis i a la teva ment, veus els nazis donant-te cops de peu i apallissant-te. Quan el fantasma et deixa anar, caus cap endavant. El teu front xoca contra la via i el cruixit que escoltes, és la darrera cosa de la que ets conscient mentre et mores. Quan tornes a obrir els ulls, tot té una pàtina gris; la llum és dèbil i els sons t'arriben com des de molta distància. T'aixeques i veus que no ets sola. Al teu costat estan <<if $regal_fantasmal eq "si">>en Manel<<else>>el fantasma que et va acompanyar en el teu viatge per les vies<</if>> i l'indigent. Aquest darrer ara ja no et crida, ni et mira amb odi. <<if $regal_fantasmal eq "si">>En Manel<<else>>El fantasma que ja coneixies<</if>> us diu que el millor és presentar-se al Consell de les Ànimes el més aviat possible. Comença a caminar cap al túnel i, després d'uns segons, l'indigent i tu el seguiu cap a la foscor.<br><img width=100% src="/imatges/focsfollets.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><h2>Un carrer prop de casa teva</h2><p><<if $tornada_metro eq "si">>Sortint del metro, ensopegues amb algú més alt que tu. Abans no puguis saber qui és, notes com et tapen la boca i t'agafen fort. La persona amb la qual has ensopegat, treu un Walkie i anuncia que t'han capturat a la sortida del metro.<<else>>Tombes la cantonada del teu carrer i ensopegues de cara amb un home més alt que tu. Abans no puguis saber qui és, notes com et tapen la boca i t'agafen fort. La persona amb la qual has ensopegat, treu un Walkie i anuncia que t'han capturat a la<</if>>
Una furgoneta arriba fent marxa enrere a tota velocitat. Sobre la porta lateral i, sense miraments, l'home que t'ha segrestat et llença dins. Puja amb tu. Dins hi ha un altre home. Tanquen la porta i sortiu disparats.</p>
<p2>[[Demanes perquè t'han segrestat.->Furgoneta 02]]</p2><br>
<p2>[[Plores i demanes que et deixin anar.->Furgoneta 02]]</p2><h2>A les vies del metro</h2><p>Comences a caminar amb compte. Ja saps que pots trobar-te amb fantasmes i si ho has de fer, esperes que sigui un d'amigable. Veus una silueta que s'apropa. Desconfiada t'amagues en un dels forats. Un cap conegut apareix pel forat; és en Manel.
–Hola Montse. Que em trobaves a faltar?
–Bé. No era la meva intenció tornar a baixar, però he tingut un contratemps...
–No et preocupis. Però t'he de dir que m'ha enviat la Consellera. T'espera al Consell de les Ànimes.
Dubtes si acompanyar-lo o no.</p>
<p2>[[Confies en ell i vas al Consell de les Ànimes->Vies 04]]</p2><br>
<p2>[[Li dius que no hi vols anar->Via Manelb]]</p2><<silently>>
<<if $regal_fantasmal eq "si">><<goto "Via Sarab">><</if>>
<</silently>>
<h2>A les vies del metro</h2><p>Comences a caminar amb compte. Ja saps que pots trobar-te amb fantasmes i si ho has de fer, esperes que sigui un d'amigable. Veus una silueta que s'apropa. Desconfiada t'amagues en un dels forats. L'espera se't fa eterna. Creus que tot plegat ha estat un error. Si el fantasma és hostil no podràs fer res, però esperar aquí com un animaló engabiat no és la millor solució. Treus el cap i veus, horroritzada, que et persegueix la Sara, la fantasma que es decapita. Surts del forat i corres en direcció contraria però la vella t'atrapa i sense aturar-se, desapareix dins teu. Tens una sensació a tota la pell, com si milers de mosquits et piquessin alhora. T'aixeques del terra. Comences a caminar per entre les vies. I se't fa molt estrany, perquè tu no has pensat a fer cap d'aquestes coses. Proves d'aturar-te a mirar de trobar la vella, però no pots deixar de caminar. Llavors te n'adones que no ets tu qui controla el teu cos: és la dona. Crides, però cap soroll surt de la teva boca, el crit es queda en intenció dins del teu cervell. Empresonada dins del teu propi cap, et veus entrant en un dels forats de la paret del túnel. Tombes el cap i veus una llum que s'apropa. Després de ni saps quan temps, un tren torna a fer aparició. T'agenolles. El tacte del ciment se't clava als genolls sense que puguis fer res per aixecar-te. La dona somriu i són els teus llavis els que fan el gest. Quan el tren és a tocar, la dona et fa ajupir el cap i col·locar el coll sobre una de les vies. El tren creix fins a ocupar-ho tot, com un mostre mitològic sortit d'un malson. La primera de les rodes et secciona el coll i veus el món de pedres i metall de la panxa del monstre dona voltes tot i que és el teu cap lo que roda. Quan tot el tren ha marxat i el cap se t'atura entre les vies, veus el teu cos decapitat aixecar-se i venir cap a tu. Una veu dins teu t'anuncia que al final t'hi acostumes, que només fa mal els primers centenars de cops que el tren et talla el coll. Allò que abans era el teu cos, et pren dels cabells i t'aixeca del terra. Dins la teva ment, crides, crides amb totes les teves forces, però les riallades de la vella son l'única cosa que la teva boca produeix.<br><img width=100% align="center" src="/imatges/balastsang.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2>Via Manelb
<h2>A les vies del metro</h2><p>En Manel et mira uns instants en silenci:
–La Consellera és algú molt amable. Fa molts anys que la escollim a ella per manar al Consell de les Ànimes. Però enfadada ens fa por fins i tot als fantasmes. Si decideixes menysprear la seva invitació, em temo que et quedaràs sola perquè jo no et podré acompanyar més.</p>
<p2>[[Acceptes anar al Consell.->Vies 04]]</p2><br>
<p2>[[Tens massa por d'aquesta consellera, marxes sola.->Via Sara]]</p2><h2>A les vies del metro</h2><p>Comences a caminar amb compte. Ja saps que pots trobar-te amb fantasmes i si ho has de fer, esperes que sigui un d'amigable. Veus una silueta que s'apropa. Desconfiada t'amagues en un dels forats. L'espera se't fa eterna. Creus que tot plegat ha estat un error. Si el fantasma és hostil no podràs fer res, però esperar aquí com un animaló engabiat no és la millor solució. Treus el cap i veus, horroritzada, que et persegueix la Sara, la fantasma que es decapita. Surts del forat i corres en direcció contraria però la vella t'atrapa i sense aturar-se, desapareix dins teu. Tens una sensació a tota la pell, com si milers de mosquits et piquessin alhora. T'aixeques del terra. Comences a caminar per entre les vies. I se't fa molt estrany, perquè tu no has pensat a fer cap d'aquestes coses. Proves d'aturar-te a mirar de trobar la vella, però no pots deixar de caminar. Llavors te n'adones que no ets tu qui controla el teu cos: és la dona. Crides, però cap soroll surt de la teva boca, el crit es queda en intenció dins del teu cervell. Empresonada dins del teu propi cap, et veus entrant en un dels forats de la paret del túnel. Tombes el cap i veus una llum que s'apropa. T'agenolles. El tacte del ciment se't clava als genolls sense que puguis fer res per aixecar-te. La dona somriu i són els teus llavis els que fan el gest. Quan el tren és a tocar, la dona et fa ajupir el cap i col·locar el coll sobre una de les vies. El tren creix fins a ocupar-ho tot, com un mostre mitològic sortit d'un malson. Però no et passa per sobre. S'atura a uns metres de tu i veus aparèixer en Manel. Et pren de les aixelles i estira i, de sobte, estàs dempeus al costat de la dona vella que segueix agenollada.
–Va Montse, la Consellera ens espera.
–Anava a matar-me –dius.
–No només això, si no que anava a quedar-se la teva energia vital i obligar-te a reviure el seu final un cop i un altre.
–Però tu m'has salvat.
–Ep, que som amics o què? –et demana mentre et senyala per on pujar al tren.
Pugeu per l'escaleta que hi ha sota la porta que dos fantasmes mantenen oberta.
–No parlis amb ningú, ni toquis res –t'adverteix l'home–. Espera a que et presenti a la Consellera i a que aquesta et doni permís abans de parlar.
D'alguna manera aconsegueixes fer que sí amb el cap mentre passes entre la pila de fantasmes que viatge en el metro. Per ser el primer cop que passes l'estona en presència de tantes ànimes sense cos, creus que t'ho estàs prenent força bé. Us atureu al començament del darrer vagó del tren. Tots els seient estan ocupats per diferents persones mortes, algunes amb robes molt passades de moda, vestits de dècades llunyanes. Dempeus agafat a la primera de les barres, hi ha una dona alta i prima, vestida amb uns pantalons de campana i una brusa amb punts de colors diferents, que ara es veuen com gastats perquè els colors s'esvaeixen per la blancor de la pared que pots veure a través d'ella. Té un aire que fa pensar en una líder, algú acostumat a manar i rebre obediència. Penses que aquesta deu ser la Consellera. Quan et mira, et sents despullada, com si els seus ulls t'estiguessin traspassant.
–Caram Manel! Quina companyia més peculiar que t'has buscat, no?
–Coses de l'atzar. No sóc pas el primer de nosaltres que s'ha trobat.
–I com és possible que una persona viva sigui entre nosaltres?
Et quedes callada fins que en Manel et fa un gest amb la mà.
–No ho sé. Jo simplement fugia i he baixat a les vies del metro.
–I de qui fugies? –et demana la Consellera.</p>
<<silently>>
<<if $indigent eq "mort">><<set $consell_judici to "Via morta">>
<<else>><<set $consell_judici to "Vies 05">>
<</if>>
<</silently>>
<p2><<link "Expliques la teva aventura.">><<goto $consell_judici>><</link>></p2><br>
<p2><<link "Expliques que et volien robar.">><<goto $consell_judici>><</link>></p2><<silently>><<set $fotocarr to random(6)>>
<<if $inicilab eq 20>><<goto "Ciutat 02b">><</if>>
<<set $inicilab to $inicilab + 1>>
<<if $inicilab eq 9>><<set $textlab to "Surts de la plaça per carrer amb una sortida idèntica al carrer on ets. Vas per allà i arribes a un nou carreró idèntic a l'anterior.">>
<<else>><<set $textlab to "Veus desesperada que en aquest laberint tots els carrers són iguals.">>
<</if>>
<<set $labnum to random(9)>>
<</silently>>
<h2>Un carreró qualsevol</h2><p>$textlab
<br><<if $fotocarr eq 1>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr01.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 2>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr02.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 3>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr03.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 4>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr04.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 5>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr05.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 6>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr06.jpg">
<<elseif $fotocarr eq 0>><img width=66% align="center" src="/imatges/carr07.jpg">
<</if>>Cada cop estàs més angoixada.</p>
<p2>[[$labtext01[$labnum]->Laberint 02]]</p2><br>
<p2>[[$labtext02[$labnum]->Laberint 02]]</p2><<silently>>
<<if $indigent eq "mort">><<set $desti to "Ciutat morta">>
<<elseif $indigent eq "ferit">><<set $desti to "Ciutat ferida">>
<<elseif $indigent eq "viu">><<set $desti to "Ciutat viva">>
<</if>>
<</silently>>
<h2>Una plaça il·luminada amb torxes</h2><p>La Urraca es asseguda amb l'esquena recolzada a la pared que adjacent a la entrada a la plaça que has fet servir. Està llegint un llibre d'en Neil Gaiman que es diu <i>Neverwhere</i>. Abans no puguis dir res, la Urraca aixeca un dit per aturar-te, llegeix un instant més i, després de posar el que sembla una entrada de cinema antiga com a punt de lectura, tanca el llibre.
–Has trigat menys del que esperava –et diu–, realment tens alguna mena de connexió amb nosaltres.
Ofereixes una mà a la noia per ajudar-la a aixecar-se.
–Anem?
Amb un sospir resignat respons.</p>
<p2><<link "Anem!">><<goto $desti>><</link>></p2><h2>Una casa a l'Altra Ciutat</h2><p>La Urraca surt de la plaça per la mateixa sortida que has fet servir tu. Pares atenció perquè potser pots aprendre el camí fixant-t'hi del que prengui ella. Però quan arribeu al carreró, veus que no és el mateix que has pres tu. No té sortida i dona a una placeta petitona. En un del extrems, hi ha una porta vermella que està entreoberta.
–Ves-hi –et diu la Urraca–. L'Òliba t'està esperant.
No hi vols anar. Estàs convençuda que el que cridava l'indigent, quan tota aquesta bogeria ha començat, era Òliba, Òliba. Ara li hauràs d'explicar que qui fos aquell indigent ha acabat mort a mans d'una colla de neonazis.
No hi pots fer res, només pots provar de sortir d'aquest malson parlant amb l'Òliba. Obres la porta i entres a la casa. L'habitació de dins és un petit rebedor amb un mirall de cos al costat d'un vell perxer amb abrics i jaquetes penjats. A l'altra banda hi ha una cortina de boles. Veus llum d'espelma tremolant. Amb mà tremolosa, obres la cortina i entres. L'Òliba és una dona una mica més gran que tu. Va vestida amb una faldilla fins els turmells, gruixuda i sense un color definit; podria ser negre, blau marí, verda o marró, la llum de l'espelma no et permet distingir-la bé. Porta una jaqueta texana molt gastada i està asseguda en una butaca amb pegats de tela sobre el cuir original. Els seus peus calçats amb unes bambes d'aquelles converse de turmell alt, descansen sobre una llauna enorme de pinso per gossos. Està fent servir un llibre electrònic amb un petit llum aguantat amb una pinça.
–Hola Montse –diu sense apartar els ulls del lector–. Passa i seu.
Baixa els peus de la llauna i l'aparta empenyent-la amb els peus. Veus que hi ha una butaca molt semblant a la seva al costat. Seus sense atrevir-te encara a dir res.
–No hauries d'haver pogut arribar aquí. De fet, no hauries d'haver estat capaç de veure els fantasmes del metro. Però aquí et trobes, entre nosaltres.
–No vull molestar. Només que m'indiqueu com sortir d'aquí, marxaré i no em tornareu a veure mai més.
–Tranquil·la. Després de la nostra conversa, jo mateixa t'acompanyaré a l'altra banda. Però primer necessito conèixer la teva història.
Dubtes per uns moments si explicar-ho tot o no, però al final, entens que necessites l'ajut de l'Òliba per tornar a casa així que et sinceres.
En quan comences a explicar-te, l'Òliba t'interromp.
–Parla'm d'aquest indigent, si us plau –et diu amb veu cordial–. Descriu-me'l.
Li descrius a l'indigent amb tots els detalls que recordes. La cara de l'Òliba va tornant-se més expectant a mesura que dibuixes el retrat d'aquell home.
–És en Mussol. El meu germà. M'has d'ajudar a trobar-lo.
No pots evitar que un calfred et faci tremolar davant la mirada suplicant de la líder de l'Altra Ciutat. La seva mirada s'endureix quan no et veu reaccionar.
–No t'ho puc garantir –dius xiuxiuejant–, però no crec que el trobis viu.
L'Òliba es deixa caure contra el respatller i et fa un gest amb la mà perquè segueixis parlant. Li expliques com els neonazis van atacar-lo i com no vas poder fer res per ajudar-lo. Quan arribes al punt en el qual aconsegueixes escapar del metro abans no t'enxampin a tu, decideixes quedar-te callada. Creus que la dona ja no deu voler sentir res més.
Esteu callades una bona estona. Llavors l'Òliba s'aixeca i t'ofereix una mà. La prens i t'aixeques tu també.
–En el fons ja em pensava que acabaria així. Va provar de viure entre vosaltres un temps i va acabar embogint –L'Òliba no et mira als ulls mentre t'explica això–. No l'hauria d'haver deixat anar mai.
Continues callada. Estàs avergonyida. Saps que si haguessis escoltat el què l'home et deia, potser podries haver entès que volia que truquessis a la seva germana. Només que no haguessis pujat a aquell tren, potser ara encara seria viu.
–Anem –diu l'Òliba–. T'ajudaré a sortir d'aquí.
Acompanyes la dona fins al carreró que dona a la plaça. Allà, la Urraca fa gest d'acostar-se, però alguna cosa a l'expressió de l'Òliba la fa aturar-se. Entreu un altre cop al carreró i ara ja no veus la porta vermella de la casa de l'Òliba, ara veus un altre carrer amb una sortida. Us atureu abans d'entrar-hi.
–Molt bé Montse. Des d'aquí és molt senzill sortir. Però també és molt senzill perdre's i quedar-se atrapat al laberint. Així que escolta atentament les meves paraules.
T'apropes a l'Òliba desitjant tenir un paper i un llapis per poder apuntar les instruccions.
–Mon germà era un somiatruites. Pensava que es podia viure entre els dos mons, però no pot ser. Un cop deixes la vida <i>normal</i> ja no hi ha volta de fulla. Però, en el fons, va seguir el seu cor. Potser hauria pogut tornar, o potser hagués aconseguit adaptar-se al teu món. Per desgràcia, es va trobar amb tu i va acabar mort per la teva manca d'humanitat i la teva covardia.
T'apartes d'ella com si t'hagués bufetejat.
–Així que no t'ajudaré a sortir del laberint. I tampoc et concediré un lloc entre nosaltres a l'Altra Ciutat. Hauràs d'espavilar-te tu soleta.
L'Òliba gira cua i surt caminant del carreró. Abans no puguis reaccionar, ja ha desaparegut de la teva vista. Surts del carreró provant d'atrapar-la però no la veus. Corres cap a l'altra sortida, però dona a un carreró idèntic. Vas deixant enrere carrerons i més carrerons, tots idèntics sense trobar cap sortida que et dugui a algun lloc diferent. Poc a poc, vas caient en la desesperació i l'esgotament. Creus que han passat hores, però el sol no surt. Et deixes caure a terra i seus recolzada en una paret, pensant com podries haver-te salvat només que haguessis pres alguna decisió diferent.
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/carrerofinal.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><<silently>>
<<if $escena_vies neq "inici">><<set $tvies to "En un dels carrerons trobeu una trapa. Sense gaire problema, l'Òliba l'obre i et fa senyals perquè la segueixis sota terra. Baixeu per unes escales clavades a la paret fins a un passadís al final del qual hi ha una escaleta que baixa a les vies.<br>En quan poseu el peu a terra, veieu aparèixer la Sara. Duu el cap penjant de la mà. En quan us veu, comença a córrer cap a vosaltres. Abans que puguis recular, l'Òliba deixa anar un xiulet increïblement estrident. Veus el fantasma aturar-se de cop.<br>–Sara, bonica. Tenim una urgència. Fes venir el tren del Consell de les Ànimes.<br>Astorada, observes com la Sara es col·loca el cap a lloc i obrint els braços, comença a brillar. En pocs segons, arriba un metro. Dos fantasmes us obren les portes. Puges al vagó amb l'Òliba. Et dius que esperis mentre va a parlar amb la Consellera. Tu et quedes quieta mirant al no res, massa atordida per pensar en res més que en arribar al final d'aquesta bogeria. El metro s'atura i els mateixos fantasmes obren les portes.<br>–Anem –et diu l'Òliba que ha tornat al teu costat–. Des d'aquí només cal una curta caminada per arribar fins l'estació. ">><</if>>
<<if $regal_fantasmal eq "si">><<set $tvies to $tvies + "Veus en Manel esperant prop del lloc on l'andana es fa borrosa a la frontera entre els mons.<br>–Hola Montse. De debò que no esperava trobar-te més per aquí, però veig que no pots deixar de tenir aventures.<br>–Si tot va bé aquesta serà la darrera –dius amb un somriure.<br>–Òliba –saluda en Manel a la teva companya–. Sempre un plaer veure't. Espero que trobis al teu germà viu.<br>–Gràcies Manel.<br>El fantasma desapareix en quan us apropeu a l'andana. ">><</if>>
<<if $escena_vies eq "inici">><<set $tvies02 to "Aneu passant per carrerons. Gairebé tots semblen iguals, però de tant en tant, apareixeu en algun que és diferent d'alguna manera: una porta de color estrany, una escala a la paret d'un dels edificis... De cop, notes que l'aire d'irrealitat que notaves des que vas aparèixer a l'Altra Ciutat, s'esvaeix i pots sentir els sorolls als quals estàs habituada. Veus cotxes passant pel carrer i d'altres persones. Mires al cel i veus que el sol ja està prop de sortir. Per un moment, et creua el pensament de sortir corrents, però et resisteixes. Segueixes a l'Òliba i camines al seu costat fins a baixar les escales del metro. ">>
<<else>><<set $tvies02 to "Pugeu a l'andana amb compte que no us vegin els pocs passatgers que hi ha. Feu un cop d'ull i, en no trobar res, pugeu al vestíbul. Veus que només fa uns minuts que el metro es obert.">><</if>>
<</silently>>
<h2>Una casa a l'Altra Ciutat</h2><p>La Urraca surt de la plaça per la mateixa sortida que has fet servir tu. Pares atenció perquè potser pots aprendre el camí fixant-t'hi del que prengui ella. Però quan arribeu al carreró, veus que no és el mateix que has pres tu. No té sortida i dona a una placeta petitona. En un del extrems, hi ha una porta vermella que està entreoberta.
–Ves-hi –et diu la Urraca–. L'Òliba t'està esperant.
No hi vols anar. Estàs convençuda que el que cridava l'indigent, quan tota aquesta bogeria ha començat, era Òliba, Òliba. Ara li hauràs d'explicar que <<if $escena_vies eq "final">>en Mussol<<else>>qui fos aquell indigent<</if>> ha acabat mort a mans d'una colla de neonazis.
No hi pots fer res, només pots provar de sortir d'aquest malson parlant amb l'Òliba. Obres la porta i entres a la casa. L'habitació de dins és un petit rebedor amb un mirall de cos al costat d'un vell perxer amb abrics i jaquetes penjats. A l'altra banda hi ha una cortina de boles. Veus llum d'espelma tremolant. Amb mà tremolosa, obres la cortina i entres. L'Òliba és una dona una mica més gran que tu. Va vestida amb una faldilla fins els turmells, gruixuda i sense un color definit; podria ser negre, blau marí, verda o marró, la llum de l'espelma no et permet distingir-la bé. Porta una jaqueta texana molt gastada i està asseguda en una butaca amb pegats de tela sobre el cuir original. Els seus peus calçats amb unes bambes d'aquelles converse de turmell alt, descansen sobre una llauna enorme de pinso per gossos. Està fent servir un llibre electrònic amb un petit llum aguantat amb una pinça.
–Hola Montse –diu sense apartar els ulls del lector–. Passa i seu.
Baixa els peus de la llauna i l'aparta empenyent-la amb els peus. Veus que hi ha una butaca molt semblant a la seva al costat. Seus sense atrevir-te encara a dir res.
–No hauries d'haver pogut arribar aquí. <<if $escena_vies neq "inici">>De fet, no hauries d'haver estat capaç de veure els fantasmes del metro. <</if>>Però aquí et trobes, entre nosaltres.
–No vull molestar. Només que m'indiqueu com sortir d'aquí, marxaré i no em tornareu a veure mai més.
–Tranquil·la. Després de la nostra conversa, jo mateixa t'acompanyaré a l'altra banda. Però primer necessito conèixer la teva història.
Dubtes per uns moments si explicar-ho tot o no, però al final, entens que necessites l'ajut de l'Òliba per tornar a casa així que et sinceres.
En quan comences a explicar-te, l'Òliba t'interromp.
–Parla'm d'aquest indigent, si us plau –et diu amb veu cordial–. Descriu-me'l.
Li descrius a l'indigent amb tots els detalls que recordes. La cara de l'Òliba va tornant-se més expectant a mesura que dibuixes el retrat d'aquell home.
–És en Mussol. El meu germà. M'has d'ajudar a trobar-lo.
No pots evitar que un calfred et faci tremolar davant la mirada suplicant de la líder de l'Altra Ciutat. La seva mirada s'endureix quan no et veu reaccionar.
–El darrer cop que el vaig veure –dius xiuxiuejant–, estava molt mal ferit.
L'Òliba es deixa caure contra el respatller i et fa un gest amb la mà perquè segueixis parlant. Li expliques com els neonazis van atacar-lo i com no vas poder fer gaire per ajudar-lo. Suposes que vas distreure'ls prou com perquè el Mussol escapés, però quan arribes al punt en el qual aconsegueixes sortir del metro abans no t'enxampin a tu, decideixes quedar-te callada. Creus que la dona ja no deu voler sentir res més.
Esteu callades una bona estona. Llavors l'Òliba s'aixeca i t'ofereix una mà. La prens i t'aixeques tu també.
–Necessito que em duguis a aquella estació –diu–. Si existeix la més mínima possibilitat de trobar-lo ho he de fer. Abans no el mati algú.
Li dius que l'ajudaràs mentre penses que en el fons t'ajudaràs a tu mateixa. L'Òliba et pren de la mà i estira de tu. Sortiu de la caseta i entreu a un dels carrerons. Una part de tu vol cridar que us perdreu, però en el fons, quan veus la certesa amb que l'Òliba tria el camí, saps que no ho fareu.
$tvies $tvies02
–I ara què? –et demana l'Òliba– On creus que hauríem de començar a buscar?
–Potser que preguntéssim al personal de l'estació. Suposo que algú prendria nota de l'incident d'ahir.
Aneu fins la cabina d'atenció al client i piques a la porta. Un agent del del metro us obre.
–Bon dia. En què les puc ajudar?
L'Òliba s'aparta donant a entendre que siguis tu qui parli.
–Hola, bon dia. Ahir al vespre van tenir un incident amb uns neonazis i un indigent, oi?
–No sabria dir-li. Jo he arribat fa una estona.
–No podria preguntar-ho a algú?
–Podria –et contesta l'agent–. Però quin és el seu interès?
L'Òliba s'acosta i mira al noi amb un somriure.
–Curiositat.
L'agent obre la boca per contestar. Però no aconsegueix dir res, de cop, aparta la mirada de l'Òliba i mira per sobre de la seva espatlla. Té els ulls mig tancats com si li costés mantenir-se despert. L'Òliba el mira amb molta atenció mentre el noi obre i tanca la boca sense parar. Finalment, el noi torna a enfocar la mirada i somriu.
–Esperi un moment, si us plau –diu mentre entre a la cabina. La porta es tanca darrere d'ell.
–Què li has fet? –li demano a l'Òliba.
–Res. Sóc molt persuasiva i prou.
Me la miro provant de sentir-me espantada, però avui ja no tinc més espai per ensurts. Quan de cop, l'agent obre la porta dono un salt, espantada per la sorpresa.
–Efectivament, va haver una agressió a un indigent, però abans que arribessin ambulància i policia, va aixecar-se i va marxar sense acceptar cap ajut. Els neonazis van escapar corrents, però la policia ja ha revisat les càmeres i els està buscant.
–Gràcies –diem les dues alhora.
L'Òliba surt caminant ràpid cap al carrer. La segueixes provant de mantenir el seu pas.
–No pot ser gaire lluny –diu–. Si estava malferit, s'haurà amagat per algun carreró d'aquí a prop.
Busqueu pels voltants de l'estació i finalment, trobeu una pila de cartrons a la part de darrera d'un restaurant. Dins d'una caixa, està en Mussol. Té la cara coberta de sang seca i ronca sorollosament.
–Portem-lo a un hospital –dius, però l'Òliba fa que no amb el cap. Passa un braç per sota de l'aixella del seu germà i l'aixeca. Se'l posa sobre l'esquena a coll i be i comença a caminar cap al final del carreró. Comences a seguir-la però s'atura i et mira amb odi dibuixat a la cara.
–Adéu Montse. No ets bona persona i no ets benvinguda a l'Altra Ciutat. Que tinguis sort amb la policia o amb els qui han fet això al meu germà, qui sigui que et trobi primer.
L'Òliba tomba la cantonada del carreró i quan miro de seguir-la ja ha desaparegut.
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/carrerofinal.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><<silently>>
<<if $mobil eq "sencer">><<set $mobilfinal to "Quan m'apropo a casa meva, veig un parell de cotxes patrulla aturats a la cantonada. No estic segura que m'estiguin esperant a mi, però amb la sort que he tingut les darreres hores, apostaria els 280.000€ que he robat a que sí que m'esperen. Potser a l'Altra Ciutat ningú em buscaria fins a poder decidir que fer. Però com ho faig per tornar. <i>Si tingues una manera de contactar amb la Montse</i> penso. És llavors quan recordo que en Mussol tenia el meu telèfon. Si no l'ha perdut o trencat, potser podria parlar amb l'Òliba. Giro cua i busco alguna manera de fer una trucada. Quan passo davant d'una cafeteria, veig una parella discutint. Tenen els telèfons sobre la taula. Passo pel seu costat camí del lavabo i en tornar, faig veure que ensopego i els hi prenc els telèfons. Surto cap al carrer i provo de desbloquejar el primer; demana un password. Amb el segon no tens cap problena. A la tercera trucada, sents la veu de l'Òliba a l'altra banda de la línia.<br>–Hola Montse. No esperava que triguessis tant a trucar.<br>–Vull venir amb vosaltres.<br>–Molt bé, torna al carreró i et vindré a buscar. Ves pensant quin nom et posaràs –diu abans de penjar.<br>No necessito pensar-ho gaire. Mentre parlava amb la Urraca i els seus companys, ja havia pensat que m'agradaria dir-me <i>Gavina</i>.">>
<<else>><<set $mobilfinal to " ">><</if>>
<<if $escena_vies neq "inici">><<set $tvies to "En un dels carrerons trobeu una trapa. Sense gaire problema, l'Òliba l'obre i et fa senyals. perquè la segueixis sota terra. Baixeu per unes escales clavades a la paret fins a un passadís al final del qual hi ha una escaleta que baixa a les vies.<br>En quan poseu el peu a terra, veieu aparèixer la Sara. Duu el cap penjant de la mà. En quan us veu, comença a córrer cap a vosaltres. Abans que puguis recular, l'Òliba deixa anar un xiulet increïblement estrident. Veus el fantasma aturar-se de cop.<br>–Sara, bonica. Tenim una urgència. Fes venir el tren del Consell de les Ànimes.<br>Astorada, observes com la Sara es col·loca el cap a lloc i obrint els braços, comença a brillar. En pocs segons, arriba un metro. Dos fantasmes us obren les portes. Puges al vagó amb l'Òliba. Et dius que esperis mentre va a parlar amb la Consellera. Tu et quedes quieta mirant al no res, massa atordida per pensar en res més que en arribar al final d'aquesta bogeria. El metro s'atura i els mateixos fantasmes obren les portes.<br>–Anem –et diu l'Òliba que ha tornat al teu costat–. Des d'aquí només cal una curta caminada per arribar fins l'estació. ">><</if>>
<<if $regal_fantasmal eq "si">><<set $tvies to $tvies + "Veus en Manel esperant prop del lloc on l'andana es fa borrosa a la frontera entre els mons.<br>–Hola Montse. De debò que no esperava trobar-te més per aquí, però veig que no pots deixar de tenir aventures.<br>–Si tot va bé aquesta serà la darrera –dius amb un somriure.<br>–Òliba –saluda en Manel a la teva companya–. Sempre un plaer veure't. Espero que trobis al teu germà viu.<br>–Gràcies Manel.<br>El fantasma desapareix en quan us apropeu a l'andana. ">><</if>>
<<if $escena_vies eq "inici">><<set $tvies02 to "Aneu passant per carrerons. Gairebé tots semblen iguals, però de tant en tant, apareixeu en algun que és diferent d'alguna manera: una porta de color estrany, una escala a la paret d'un dels edificis... De cop, notes que l'aire d'irrealitat que notaves des que vas aparèixer a l'Altra Ciutat, s'esvaeix i pots sentir els sorolls als quals estàs habituada. Veus cotxes passant pel carrer i d'altres persones. Mires al cel i veus que el sol ja està prop de sortir. Per un moment, et creua el pensament de sortir corrents, però et resisteixes. Segueixes a l'Òliba i camines al seu costat fins a baixar les escales del metro. ">>
<<else>><<set $tvies02 to "Pugeu a l'andana amb compte que no us vegin els pocs passatgers que hi ha. Feu un cop d'ull i, en no trobar res, pugeu al vestíbul. Veus que només fa uns minuts que el metro es obert.">><</if>>
<</silently>>
<h2>Una casa a l'Altra Ciutat</h2><p>La Urraca surt de la plaça per la mateixa sortida que has fet servir tu. Pares atenció perquè potser pots aprendre el camí fixant-t'hi del que prengui ella. Però quan arribeu al carreró, veus que no és el mateix que has pres tu. No té sortida i dona a una placeta petitona. En un del extrems, hi ha una porta vermella que està entreoberta.
–Ves-hi –et diu la Urraca–. L'Òliba t'està esperant.
No hi vols anar. Estàs convençuda que el que cridava l'indigent, quan tota aquesta bogeria ha començat, era Òliba, Òliba. Ara li hauràs d'explicar que <<if $escena_vies eq "final">>en Mussol<<else>>qui fos aquell indigent<</if>> ha acabat mort a mans d'una colla de neonazis.
No hi pots fer res, només pots provar de sortir d'aquest malson parlant amb l'Òliba. Obres la porta i entres a la casa. L'habitació de dins és un petit rebedor amb un mirall de cos al costat d'un vell perxer amb abrics i jaquetes penjats. A l'altra banda hi ha una cortina de boles. Veus llum d'espelma tremolant. Amb mà tremolosa, obres la cortina i entres. L'Òliba és una dona una mica més gran que tu. Va vestida amb una faldilla fins els turmells, gruixuda i sense un color definit; podria ser negre, blau marí, verda o marró, la llum de l'espelma no et permet distingir-la bé. Porta una jaqueta texana molt gastada i està asseguda en una butaca amb pegats de tela sobre el cuir original. Els seus peus calçats amb unes bambes d'aquelles converse de turmell alt, descansen sobre una llauna enorme de pinso per gossos. Està fent servir un llibre electrònic amb un petit llum aguantat amb una pinça.
–Hola Montse –diu sense apartar els ulls del lector–. Passa i seu.
Baixa els peus de la llauna i l'aparta empenyent-la amb els peus. Veus que hi ha una butaca molt semblant a la seva al costat. Seus sense atrevir-te encara a dir res.
–No hauries d'haver pogut arribar aquí. <<if $escena_vies neq "inici">>De fet, no hauries d'haver estat capaç de veure els fantasmes del metro. <</if>>Però aquí et trobes, entre nosaltres.
–No vull molestar. Només que m'indiqueu com sortir d'aquí, marxaré i no em tornareu a veure mai més.
–Tranquil·la. Després de la nostra conversa, jo mateixa t'acompanyaré a l'altra banda. Però primer necessito conèixer la teva història.
Dubtes per uns moments si explicar-ho tot o no, però al final, entens que necessites l'ajut de l'Òliba per tornar a casa així que et sinceres.
En quan comences a explicar-te, l'Òliba t'interromp.
–Parla'm d'aquest indigent, si us plau –et diu amb veu cordial–. Descriu-me'l.
Li descrius a l'indigent amb tots els detalls que recordes. La cara de l'Òliba va tornant-se més expectant a mesura que dibuixes el retrat d'aquell home.
–És en Mussol. El meu germà. M'has d'ajudar a trobar-lo.
No pots evitar que un calfred et faci tremolar davant la mirada suplicant de la líder de l'Altra Ciutat. La seva mirada s'endureix quan no et veu reaccionar.
–El darrer cop que el vaig veure –dius xiuxiuejant–, estava estirat a l'andana. Em vaig espantar i vaig escapar sense escoltar que volia.
L'Òliba et mira sense dir res fins que s'aixeca i t'ofereix una mà. La prens i t'aixeques tu també.
–Necessito que em duguis a aquella estació –diu–. Si existeix la més mínima possibilitat de trobar-lo ho he de fer.
Li dius que l'ajudaràs mentre penses que en el fons t'ajudaràs a tu mateixa. L'Òliba et pren de la mà i estira de tu. Sortiu de la caseta i entreu a un dels carrerons. Una part de tu vol cridar que us perdreu, però en el fons, quan veus la certesa amb que l'Òliba tria el camí, saps que no ho fareu.
$tvies $tvies02
L'Òliba surt caminant ràpid cap al carrer. La segueixes provant de mantenir el seu pas.
–No pot ser gaire lluny –diu–. Si estava tan confós, s'haurà amagat per algun carreró d'aquí a prop.
Busqueu pels voltants de l'estació i finalment, trobeu una pila de cartrons a la part de darrera d'un restaurant. Dins d'una caixa, està en Mussol. Quan us veu comença a cridar però, de cop, reconeix l'Òliba i s'atura fins que amb un udol, comença a plorar abraçat a la seva germana. T'apartes d'ells, concedint-los una mica d'intimitat. Quan s'apropen a tu, ambdós somriuen.
–Moltes gràcies Montse. No ets mala persona. Si ens necessites, ets benvinguda a l'Altra Ciutat. si no que tinguis sort amb la policia o amb els qui et busquen per haver-los robat.
L'Òliba i en Mussol tomben la cantonada del carreró i quan miro per on ha marxat, ja han desaparegut. Començo a caminar cap al metro mentre penso si val la pena tornar a casa o és millor continuar en l'espiral de bogeria en la que he passat les darreres hores. $mobilfinal
<br><img width=100% align="center" src="/imatges/carrerofinalok.jpg"></p>
<h1>FI de La noia de l'andana</h1>
<h3>Refresca el navegador o torna a carregar el joc si vols provar un nou camí. Recorda que són les teves decisions el que fan que la història avanci. O que arribi al final. Queden altres finals i d'altres històries.</h3>
<h2>Gràcies per jugar al meu joc. Si t'ha agradat i et ve de gust, pots fer-me una donació. Així m'ajudaràs a seguir creant contingut.<br><br><a href="https://www.paypal.me/valruspines" target="_blank" class="button">Ves a Paypal</a></h2><a href="http://valruspines.com" target="_blank">Més coses a Valruspines.com</a>
<a href="https://valruspines.aixeta.cat/" target="_blank">També pots fer-te mecenes meu a l'Aixeta</a>
<a href="http://twitter.com/polsedierta" target="_blank">Em pots trobar a Twitter com a Pol Sedierta</a>
<a href="http://paypal.me/valruspines" target="_blank">Si el joc t'ha agradat, s'accepten propinilles, no?</a><img align=center width=100% src="/imatges/portada.jpg">